Tornem d'un parell de setmanes de vacances al meu paradís particular, que jo goso anomenar "Sant Antoine sur Mer". Sé que sembla una gosadia però només és una broma que faig per tal de dignificar el "status" de Sant Antoni de Calonge. Dit en Francès, sembla que sigui menys colònia i que tingui més "glamour", ara que parlar de secessions i independències està tan de moda (veurem per quant de temps, però...).
Com gairebé sempre al mes d'agost, que és quan els pobres acostumem a fer vacances, la metereologia no ha acabat d'acompanyar ja que el temps ha estat inestable, i hi ha hagut molts poc dies d'aquests que jo acostumo a anomenar, en Anglès "glowy days" ("dies brillants" en traducció lliure meva: el verb "glow" en anglès vol dir "brillar", però l'adjectiu "glowy" -per "brillant", no existeix). Només un parell de dies ho van ser de debò, i un d'ells, el dimecres 12 d'agost, vaig tenir una experiència familiar extraordinària: fer corrent el camí de ronda des de Sant Antoine sur Mer fins a la platja de Cavall Bernat a Platja d'Aro, a primera hora del matí. A les 9 estàvem el meu germà, el meu fill gran i jo, banyant-nos a les aigües cristallines i acollidores de Cavall Bernat, pràcticament sense ningú més. Una d'aquelles experiències que no pot pagar ni una Visa ni una American Express.
Dies en els que he aprofitat per fer esport, familia, lectura, cuinar i sopar amb amics. Un trencament de la rutina, evitant cotxes, aglomeracions, i sobre tot esquivant la lectura de premsa o veure notícies al televisor. De forma totalment voluntària cada any aprofito aquests quinze dies per desconnectar d'una realitat que de vegades resulta d'una crueltat extraordinària.
Dilluns, en un exercici de reconnexió escoltant l'editorial de la Terribas a Catalunya Ràdio a les 7 del matí (en Basté encara és de vacances aquesta semana), en vaig tenir prou per prendre la meva dosi diària de "desmoralització": les grans notícies de l'estiu estan totes relacionades amb tragèdies, injustícia:
- Els grans fluxes d'immigrants que intenten escapar d'una realitat desesperant i que massa sovint acaba en frustració o fins i tot en mort. És el cas de les pasteres que surten de Líbia, o dels Sirians que fugen de la follia de l'Estat Islàmic (veritable "Barbàrie" en majúscules, l'última noticia dels quals ha estat la destrucció del temple Baalxamin a Palmira), o dels Africans que intenten creuar el canal de la Mànega, o dels "manters" a les grans ciutats europees a qui ja no els fan por les policies municipals (s'hi enfronten obertament perquè no tenen res a perdre-hi), però que, de tant en tant, com ha passat a Cambrils, acaba de manera tràgica. És la més pura constatació del fracàs d'Europa. De les polítiques europees des de fa setanta anys, primer en uns processos colonials abusius, després en una descolonització injusta que va repartir riquesa i poder entre molt pocs, i finalment en la manca de polítiques envers la creació de mitjans als països en "vies de desenvolupament" per fer que la seva gent no hagi de fugir, arriscant la vida perquè no tenen altra cosa a perdre.
- Incèndis forestals a tort i a dret (de colosals magnituds als Estats Units, a Austràlia) en un estiu en el que s'han batut els rècords mundials de temperatures al Planeta. Que el president dels Estats Units Barack Obama posi com a principal desafiament mundial aquest fenòmen o que el Papa Francesc ho situï també com a primer tema a l'agenda, no ens pot passar desapercebut.
- Les turbulències a Xina que han fet trontollar els mercats mundials i que han deixat els preus de les matèries primes en els seus nivells més baixos des de fa molts anys. La davaluació del Yuan Xinès va ser una mesura gairebé desesperada del govern de Xi Jinping per intentar frenar els rumors sobre la desacceleració de l'economia de "la fàbrica del Planeta". Tot això combinat amb una bombolla immobiliària que encara ha de petar (de la que he parlat més d'una vegada en aquest blog) i la falta de mesures de seguretat en la indústria en general, com ha posat de manifest l'acciedent més gran que ha patit mai la Xina, al port de Tiajin i que ha acabat amb la vida de més de 70 persones. La situació xinesa serà motiu d'una entrada específica a "Reflexions de Taberna" properament.
- La situació econòmica i política al Brasil, amb una població fastiguejada per la corrupció i la misèria, i una presidenta, Dilma Russef, desbordada pels esdevenimemts i per la popularitat més baixa que ha tingut des que la van escollir.
I a casa nostra, per acabar-ho d'adobar, la pre-campanya escalfant motors, amb algunes barbaritats proferides tant pels del bàndol del "secessionisme" (Germà Gordó amb la seva proclama pancatalanista, per exemple, que no fa més que crear detractors) com pels del bàndol de l'"unionisme" (fent servir l'argument del feixisme i del nazisme amb una frivolitat que esgarrifa), i amb, agradi o no, una polarització que acaba -reconeixem-ho- dividint la població en dos bàndols i que en cas d'"empat" o curta victòria dels uns o dels altres portarà a la tardor més calenta que s'hagui viscut a Catalunya dels del Segle XVIII.
Afortunadament però, no tot són males notícies: Taxan, Taxan!!!!!! Han tornat la "Liga BBVA" i la "Liga Adelante", i afortunadament també, ha tornat a aborregar una ingent quantitat de població que ja comença a qüestionar-se la gestió física de l'equip d'en Luís Enrique (7 lesionats només de començar la lliga) o si l'estil "Benítez" serà capaç d'evitar un ensopiment que acabi en somnolència a mig partit. Afortunadament, sempre ens queda el futbol per a escapar d'una realitat cada vegada més difícil de gestionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada