Ahir vaig estar al Camp Nou amb el meu fill petit en el primer partit del Barça a l'estadi contra el Málaga. Després de l'experiència viscuda, em sento com l'Albert Om amb la col·lecció de 30 postals de Barcelona que ha publicat a la contraportada del diari "Ara" durant tot el mes d'agost (avui per cent, ha publicat l'última).
Com que no he pugut seguir totes les postals i em fa mandra fer una cerca al web del diari, no puc acreditar que hagi escrit cap postal de Barcelona dedicada al fenòmen Barça, però si no ho ha fet, de ben segur que calia fer-ho perquè cal de ben segur afegir-ho al "triatró turístic" de Barcelona (que ell mateix anomena: Messi, mojitos, Gaudí).
El fenòmen és tan extraordinari que el Barça ha esdevingut una icona de Barcelona, una marca global, planetària. Tots ho sabem perquè ha estat repetit a tort i a dret i perquè ho veiem quan les imatges del Barça es reprodueixen a tot el planeta, però veure el fenomen a casa, en directa, "c'est tout a fait une autre chose", especialment si fa temps que no es va al camp del Barça, com en el meu cas, que m'he de remuntar a un Gamper del 2010 contra el Manchester City en el que, per cert, el Barça va perdre 0-1.
Arribem a les rodalies del camp amb dues hores d'anticipació per a veure i viure en directe l'ambient. i la cosa efectivament no decepciona. A quarts de sis de la tarda els voltants de l'estadi són ja plens de gom a gom. "Frikies" de tots colors, nacionalitats i llengües fa estona que fan tombs per l'estadi, gaudint de la festa. Bevent, fumant, consumint...forma part del "pack" turístic de Barcelona, no només la visita guiada a l'estadi i al museu, sino pròpiament la venda d'entrades.
De les més de 80.000 ànimes que hi havia ahir a l'estadi, diria sense gaire risc a equivocar-me (com diria el mestre Pujal: "em jugaria un pèsol"), que no menys de 25.000 persones, pel que vaig poder veure als afores (i a l'interior de l'estadi) eren estrangers.
De totes les nacionalitats, molts asiàtics, molts àrabs (el paroxisme va ser veure una tipa amb "nijab" però amb la samarreta del Barça de la temporada pasada), molts europeus. Molts d'ells disfressats amb les samarretes, del Barça i algunes, més de les que em pensava, de la selecció argentina. Fent-se fotos a tort i a dret, i amb els bastons telescòpics de fer-se "selfies" que semblava que els regalessin, de tants que n'hi havia.
Grans, petits, amb cadira de rodes, amb crosses, amb hemiplègia, tots volien veure el Barça de les estrelles.
El Barça ha esdevingut un fenomen de masses, i com ahir vaig constatar, això ha anat, necessàriament, en detriment dels valors del catalanisme que ha representat durant tants i tants anys. Ahir ho vaig veure clar. El lema "més que un club" aplica més que mai, però amb una lleugera correcció: "Barça: més que un club, una multinacional".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada