La publicació d'"Un dinar un dia qualsevol" d'en Ferran Torrent (Columna Edicions), és una molt bona notícia pels "torrentòfils" com jo. Ho és per partida doble. En primer lloc perquè tal i com vaig escriure en aquest blog fa un temps, el darrer llibre que havia publicat Torrent abans d'aquesta novel·la: "Ombres a la nit", em va causar una profunda decepció, per les raons que vaig explicar al seu dia i que no tornaré a reproduir aquí.
I en segon lloc, i més important, perquè "Un dinar un dia qualsevol" suposa el seu retorn al gènere que Torrent cultiva millor, la novel·la amb trama policíaca i d'investigació, amb personatges derrotats, marginats socials, dones i homes desencantats després d'haver vist que tot allò pel que havien lluitat i en el que havien cregut: una societat més justa, més digna, més ética, acaba essent foc d'encenalls.
La novel·la, recuperant la seva tradició de "La mirada del Tafur", "Societat Limitada" o "Cambres d'acer inoxidable" entre d'altres, narra amb brillantor diverses històries de corrupció de la mà d'un periodista, Marc Sendra, que el seu diari acaba de "despatxar" com a empleat i li ha ofert un lloc de treball com a "Free lance".
La portada del llibre és tota una declaració d'intencions: un personatge amb una cara que recorda sospitosament un tal Mariano Rajoy, amb vestit, hermilla, corbata vermella i cames encreuades, assegut sobre una bossa gegant de diners.
"Un dinar" té, com a les seves millors novel·les, una narració trepidant, ben trenada, en el que s'aborden temes clàssics del "pilotasso" valencià i per extensió el peninsular: la requalificació dels terrenys de Mestalla (camp de futbol del València), les restriccions d'aigua provocades per una sequera que es perpetúa, o les empreses de gestió de residus que no els gestionen "del tot". Tot això, convenientment embolicat amb trames de poder, pederastria i prostitució.
Marc Sendra condueix, amb un tarannà molt personal i atípic, una investigació en la que es recolza en alguns dels seus amics més fidels, ja siguin policies (Josep Pons) com delinqüents (El "Llargo" o el "Messié") o capellans, el pare Rafel.
I com a cirera del pastís, la realitat dins la novel·la. Una tertúlia literària al voltant d'un dinar típicament valencià al poble de Sedaví (d'on és Torrent), és l'excusa que permet l'autor de fer-se un "cameo" apareixent a la novel·la com a escriptor de nom "Ferran Torres" al costat del seu germà "Josep Torres", en el que l'autor fa un gest gairebé autobiogràfic, parlant com a personatge de ficció de com és ell en realitat, i que acabarà, a la novel·la, novel·lant tot allò que el periodista Marc Sendra no haurà pogut publicar degut a les "pressions" dels que "manen".
Una novel·la imprescindible per aquells que gaudeixen amb un desl més grans narradors de la literatura "catalanovalenciana", altrament dita "valencianocatalana", posats a ser políticament correctes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada