dimecres, 6 d’agost del 2014

Per què ara? (I no fa uns anys, o demà passat)

Els que visiten aquest humil blog saber que a l'agost tanco per vacances però com sigui que aquests dies em toca encara treballar, trencaré el costum i si el cos m'ho demana faré algunes entrades.


Aquests dies continua voltant-me pel cap el que en Monzó va titular "el perquè de tot plegat". Avui l'Empar Moliner escriu a l'Ara sobre l'afer Pujol des d'una perspectiva diferent, com sempre. Descriu aquell sopar menestral al programa "El convidat" de l'Albert Om, amb una "truiteta  i una mica de peixet fregit que li havia preparat la seva dona" (sic). Tot un exemple d'humiltat gairebé escolàstica....Conclou la Moliner: "Aquella cuineta. La soledat del matrimoni que no vol res, que ha viscut pel país, cap fill, cap nora, cap nét, ells sols. Aquella escena, ara, que bèstia que resulta".


Doncs sí, la imatge (tothom que conec va veure aquell programa) resulta gairebé apocalíptica. Aquesta setmana a la premsa de tots els colors se'ls deu haver acabat la veda (la pregunta del milió de dòlars és, qui havia decretat la veda?), i des de fa uns dies només llegeixo perles i més perles sobre els galifardeus de la família, on sembla endur-se clarament el premi gros l'Oleguer Pujol Ferrussola, amb un patrimoni a l'exterior de fer riure..."Només" 93 milions d'Euros. Em llegir-ho em vaig engargussar amb el cafè. Ni la prostitució, ni el tràfic d'armes ni el de drogues donen tant diner en tan poc temps. Només la corrupció. Ni un dels fills Pujol (dels 7 que té), està net de sospites patrimonials de dubtosa procedència. Quina gran vergonya.


Ja fa anys que m'arrossego pel món i és obvi que si tot això surt ara amb tants pèls i senyals fa molt temps que els que tallen el bacallà ho sabien, o al menys en tenien més que indicis, perquè a més a més els hereus no eren precisament discrets. Per tant la policia, l'Agència Tributària, la premsa cavernària i la no cavernària...en sabien coses.Però surt igual que quan va sortir el suposat informe de la Policia sobre en Mas i en Pujol (que resulta que, al capdevall, era premonitori...) abans de les eleccions del 2012. Sospitós no? No serà que les clavegueres de l'Estat, a l'igual que va passar amb el Rei abdicat van fer màniga ampla mentre els va convenir i quan les coses començaven a anar maldades van sortir elefants, Corinas, Urdangarins, i discursos de Nadal exigint igualtat davant la llei? Segur que hi ha part d'això. Jo recordo els temps en que la infanta Cristina venia a la Christmas Race de Palamós i no li podies fer una miserable foto (et velaven el rodet -d'aleshores- ho vaig viure en persona).


Ara, el que més preocupa és la "dosificació" de la merda. Avui en Felip Puig ja ha hagut de donar explicacions (no només a Catalunya Ràdio sino també a TV3) sobre un seu germà i suposats afers amb un Pujol (de fa 15 anys, això sí!...). El problema és si els que estan actualment al Govern o els que lideren Òmnium o l'ANC no estan nets com una patena, perquè sí fóra així, l'anomenat "procés sobiranista" durarà de Nadal a Sant Esteve. Patriotes potser, però carallots, ni parlar-ne. Ja prou benes als ulls hi ha hagut.  Si ha de surtir més porqueria, parafrassejant l'Albert Bosch..."que surti tot i que surti ara", perquè ara ja està més clar que mai que al final "se sabrà tot".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada