Ahir dinant la lectura de la premsa em va provocar un sentiment de profunda tristesa. Segurament el fet de ser amb tota probabilitat l'únic client de Ca la Paula a Castellfollit de la Roca -uns menus amb una relació qualitat preu extraordinària, per cert- que no era turista també hi va ajudar. Objectivament però la pàgina de La Vanguardia que vaig obrir a l'atzar abans d'abordar els sudokus de la pàgines salmó em va deixar deprimit.
A la pàgina en qüestió no hi havia ni una sola notícia positiva, però la que sense dubte em va cridar l'atenció va ser la de la parella polonesa d'uns 40 anys fent-se una "selfie" després d'haver creuat la barrera de seguretat d'un penya-segat a Portugal i la seva posterior caiguda al buit amb resultat de mort. No m'estranya, veient les imatges del penya-segat del Cap de la Roca.
Després de llegir el primer paràgraf de la notícia vaig tornar a pensar en els famosos "Darwin Awards" que ja he citat diverses vegades en aquest blog. No vaig riure, perquè la mort d'un ésser humà no em fa riure ni en la pitjor de les circumstàncies, però sí que vaig pensar-hi de seguida. Una parella de beneits com la noia nord-americana que fa un parell de mesos va morir atropellada per un camió quan estava penjant una "selfie" al Facebook.
El problema moral va venir immediatament després, quan vaig continuar llegint per constatar que l'accident va passar davant dels dos fills de la parella, de 5 i 6 anys, que van observar en viu i en directe com els seus pares queien al penya-segat. Òbviament van requerir atenció psicològica perquè van quedar en estat de xoc.
Així doncs, la parella complia el primer requisit de les regles dels "Darwin": ser objecte buscat d'una mort estúpida en grau superlatiu. El problema és l'incompliment de la segona norma, la de morir sense descendència. Fins i tot en l'improbable cas que els dos infants haguessin estat adoptats, no podem evitar sentir consternació i tristesa per dos nens la vida dels quals quedarà marcada per sempre més per un fet tràgic que han presenciat en una edat en que tenen absolut ús de raó.
Em pregunto què serà d'aquests nens. Per què els adults de vegades actuem amb tan poc sentit de la responsabilitat? Com és possible que la inconsciència i una estúpida moda passatgera de fer-se autofotos a tort i a dret pugui acabar amb la vida de dues persones que estaven passant unes vacances fora de casa? Preguntes sense resposta. Potser matèria d'assaig per antropòlegs, filòsofs i psicòlegs. A mi només em queda un profund sentiment de buidor i tristesa.
La cosa em va indignar tant però (pel desamparament en el que queden els infants), que vaig pensar que malgrat tot faria una excepció i concediria a la parella polonesa el premi "Darwin" "cum laude" de l'any 2014, de forma immediata, sense esperar al 31 de Desembre. És impossible que d'aquí a final d'any ningú mori d'una manera tal idiota. N'estic segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada