Ens n'anem a New York a passar el pont de l'1 de novembre. Feia anys que no hi havia estat. Els anys de Chicago, de l'ICEX, del COPCA i de l'Illinois Institute of Technology ja comencen a quedar lluny. Quatre dies i quatre nits trepidants, maratorians. Repetim allò que ens venia molt de gust de fer i descobrim coses noves, com Harlem o el West Village. Recuperem el plaer, malgrat tot, de passejar a poc a poc i pendre'ns per Greenwich Village o Chealse. Durant el viatge faig una cosa que feia temps que em ballava pel cap, però que no acabava de reiniciar. Torno a escriure. M'enduc de viatge una Moleskin i començo a escriure tot el que fem. Recupero el cuquet del bolígraf i la pàgina de paper en blanc. De tornada un quadern de viatge de més de 50 planes. En breu ho passaré a word i ho penjaré. Em bé de gust estrenar-me d'aquesta manera. També m'hi ha animat el retorn d'un vell amic i ex-company de feina, que després de mesos d'inactivitat torna a reactivar el seu blog i a més a més em comenta que ha escrit una novel·la. Benvingut al club. Aquest exercici m'ha de servir per a reprendre l'escriptura de "Segona Oportunitat", que tinc oblidat des de fa aproximadament un any. Abans de finals de 2011 m'hi torno a posar. Del viatge a New York ens queden moltes coses, però una de principal, els americans continuen essent uns mestres en l'exercici de fer diners. Hi tenen la mà trencada, malgrat la crisi. Entre els "fees", les "donations", les "contributions" i el tipus de canvi, ho venen tot, o al menys tot el que els queda. L'ànima ja fa molt temps que la van vendre.
Saps, Jaume, jo tenia els EUA com l'eix del mal i em vaig negar a anar-hi mentre hi fos en Bush. He anata aqeuts estiu i el que m'ha sorprés ha estat el que els queda d'en Thoreau: resistència i fins i tot desobediència civil. Potser es pot veure més fora ciutat, on la societat cibvil és molt forta,
ResponElimina