Precarietat laboral a la locomotora d'Europa

Fa uns dies vaig estar a Frankfurt amb motiu de la celebració de la fira Heimtextil, una de les més importants del món de roba de la llar.

No sense força tristesa constato que feia més fred a Girona que allí, o sigui que això de l'escalfament del Planeta té cada vegada més evidències empíriques (l'any anterior, a la mateixa fira, gairebé es podia anar en màniga curta, a mitjans de gener), i també no sense molta tristesa constato que part del miracle de la "locomotora" és en part, un miracle estadístic (del "bluff" alemany cada vegada n'estic més convençut).

No sé com es compten en matèria de registre de població activa ocupada les persones grans, moltes d'elles en edat d'estar passejant pels parcs o de vacances en un creuer pel Carib, que vaig veure treballant a la fira, però he de dir que com a mínim sobta molt.

El personal de la fira, des de les guixetes d'informació, a la venda d'entrades, guardarroba, restaurants, pertanyen a dues clares franges d'edat: o bé estudiants molt joves o bé jubilats molt vells. Fa tristesa i angúnia que una senyora de cap a 70 anys t'agafi l'abric o et serveixi una cervesa. No pel fet en sí mateix, sinó pel que això significa.

Això són els famosos "microjobs", la més pura (no canvïo la segona consonant per respecte als lectors) de les precarietats, una misèria que compta estadísticament com a ocupació però que suposa que per la més vital de les necessitats de complementar una pensió de jubilació miserable que no dóna per arribar a final de mes, persones que haurien d'estar gaudint d'una altra mena de vida es vegin abocades a treballar vuit hores seguides per a cobrar un salari de misèria.

No m'extranya que la Merkel s'oposés tan fermament a la fixació per llei d'un salari mínim, ja que això els desmunta parcialment la legilimació de la precarietat sistèmica.

És cert que a Alemanya i a Àustria hi ha molt poc atur (estadístic) però d'aquí a disposar d'ocupació de qualitat hi ha un llarg recorregut.

Norwegian Airlines: un low cost diferent

Deia en una entrada al blog de fa quatre dies que la setmana passada vaig anar a Copenhagen per motius professionals i per conveniències d'horaris, vaig agafar un vol amb la companyia de baix cost Norwegian Airlines.

Només de pensar en la pudor de ranci que fa la Terminal 2 de l'aeroport de Barcelona, la veritat és que la predisposició amb la que hi vaig no és mai gaire bona, però tot i així he de dir que aquesta vegada em vaig equivocar, i de llarg. Primer perquè la T2 torna a semblar un lloc viu amb botigues obertes i amb molta, molta gent. Segon perquè Norwegian Airlines té de baix cost el que jo tinc de budista.

És simplement una empresa que fa les coses diferents (però molt ben fetes) i que com a resultes d'això pot oferir tarifes molt raonables amb un nivell infinitament superior al dels seus -suposats- competidors en aquest segment, digui's Vueling -un horror-, Ryanair -un horror amb majúscules-, Wizzair -un altres horror però menor que Ryanair-, Easyjet -mig horror-, i algunes altres.

Què fa bé Norwegian? Doncs gairebé tot. Té un personal de cabina agradable i atent, que a més a més va vestit amb elegancia. La flota d'avions és tan nova que fa la sensació que s'estrenin a cada vol. L'espai entre seients és decent i no surts de l'avió amb la sensació que els genolls se t'han encongit. Hi ha connexió a internet (gratuïta via WIFI) durant toooota la durada del vol, prescindint de les bestieses d'apagar aparells electrònics en els moments d'enlairament i aterratge. A través del seu programa d'entreteniment, vagis lluny o a prop, pots gaudir de les pel·lícules i la música que ofereix la companyia també de forma gratuïta, només et calen la "Tablet" i uns auriculars, cosa que avui en dia tothom té.

Feia temps que un vol de gairebé tres hores de durada no se'm feia curt (amb Ryanair els vols se'm fan eterns...), i amb aquesta companyia això em va passar.

Però hi ha més... Ahir llegia a la premsa que Norwegian oferirà vols a diverses ciutats dels Estats Units des de Barcelona a partir de l'any vinent. Qualsevol vola amb American Airlines, on l'hostesso o l'hostessa més joves deuen tenir uns dos-cents anys i la seva simpatia és similar a la d'una tortuga de les illes Galápagos.

Benvinguda sia l'oferta de qualitat a l'Aeroport de Barcelona, encara que sigui a la T2.

Kalaallisut: la resolució de l'enigma

Avui, per una sèrie de circumstàncies personals he anat a treballar més tard que de costum i he pogut sentir una estona en Basté a RAC1 a l'hora que sol estar més inspirat (al meu entendre), que és de 8 a 9 del matí.

I ves per on en Jordi Basté ha explicat l'extranya història de l'avi que volia aprendre Kalaallisut per a poder saludar la família del noi groenlandès que es casarà amb la seva neta el maig d'enguany.

El primer a dir, abans de res més és que la història és certa. Aquest señor jubilat, que es diu Pere, va posar una falca a diverses emissores de ràdio per a poder cumplir el seu desig. El que no s'esperava ni de bon tros en Pere és que les trucades que rebria el desbordarien (i també les trucades que van rebre les emissores que varen passar la falca publicitària).

Doncs bé, la gran notícia és que en Pere ha aconseguit el seu objectiu, un noi esquimal afincat a Vic li està fent les clases que necessita per a poder completar el seu somni (la mala notícia però és que el Món ha esdevingut un lloc tan petit, que la màgia de lloc recòndits, idiomas remots o territoris inexplorats forma irreversiblement part d'un passat que mai més no tornarà).

La segona notícia, és la força d'aquest magnífic mitjà de comunicació que és la ràdio, que molts donaven per morta fa ja més de 15 anys i que contràriament als vaticins dels agorers continua tenint una salut de ferro. La notícia va despertar tanta expectació que ha estat aprofitada per una associació de promoció de la ràdio per a utilizar la falca de'n Pere per a promocionar la força i vitalitat de la ràdio.

Que en moments com els que estem vivint passin encara coses com aquesta és una llum d'esperança en tot plegat, en l'ésser humà, en la solidaritat, en el somnis, en la màgia. Ha estat per a mi, sense cap mena de dubte, no només la notícia del dia sino segurament la de la setmana.

Kalaallisut

Aquesta setmana que avui s'acaba he sabut que el Kalaallisut és l'idioma esquimal que més es parla a Groenlàndia. Erròniament, i sense cap base científica jo em pensava que la llengua esquimal era única i que es deia, inuktitut. Doncs resulta que no, que el Kallallisut és la llengua més parlada de Groenlàndia (unes 60.000 persones).

Ho he sabut perquè vaig enganxar una falca publicitària ben estranya al programa Versió RAC1 de'n Toni Clapés.

La falca era la d'un senyor gran que explica que vol posar-se en contacte amb algú que li pugui ensenyar unes paraules en Kalaallisut perquè la seva néta es casa amb un groenlandès el mes de maig d'enguany i vol poder dir unes paraules en aquesta llengua al casament de la seva néta. La falca acaba amb el senyor donant un número de telèfon mòbil.

Vaig pensar que es tractava d'una broma típica del programa dels "conyons" de Can Clapés (el senyor Marcelí, o la Llussà...) i no en vaig fer més cas.

La qüestió però és que aquest cap de setmana he sentit el mateix anunci a RAC105, a FLAIX FM i a FLAIXBACK, i m'ha quedat absolutament clar que l'anunci va de debó.

Hi ha persones extraordinàries que fan coses fora del comú. Aquest avi és una d'aquestes persones. No sé si el mètode per aconseguir el que es proposa és el més efectiu (jo penso que no) però el que és segur és que la seva néta el recordarà tota la vida.

Una persona que és capaç de fer això per la seva néta (gastant-se una quantitat de diners que segur que no és despreciable), és una gran persona. Jo estaria orgullós de que aquest senyor fos el meu avi.

Persones així fan que el món sigui un lloc més habitable.

Eleccions gregues

A les eleccions gregues d'avui, malgrat el que diguin els profetes de l'apocalipsi, els únics que s'hi juguen molt a les eleccions d'avui són, com no podia ser d'altra forma, els grecs. Per moltes amenaces que des de l'Europa del "seny" se'ls tirin al cim i per molt que la Troika i el Banc Central Europeu adverteixin de tota mena de desastres si Grècia no vota "el que ha de votar", és a dir la Nova Democràcia de Samaràs, els grecs avui votaran canvi.

I ho faran perquè molts grecs han perdut la por (quan s'ha caigut tan avall, ja no es pot caure més), però sobre tot, sobre tot, perquè estan farts de corrupció, de promeses incomplides, d'evasió de capitals, via Xipre i via Alemània, d'emigració de la seva gent jove, de la pèrdua de productivitat més alta de la història moderna des del primer "rescat".

Syriza guanyarà les eleccions gregues, i si la por no guanya adeptes a la darrera corba amb el fantasma de les pensions, la sortida de l'euro i altres disbarats (com va passar a Escòcia), ho farà per majoria absoluta. I això és bo per Grècia, perquè els grecs puguin negociar d'una vegada unes condicions del repagament del deute que sigui viable (avui en dia no ho és).

Grècia suposa un mica menys del 2% del PIB europeu, o sigui que el fet que Grècia estigui dins l'euro o fora és, en termes macroeconòmics, negligible (en terminologia d'auditoria en diríem, "és immaterial").

A més a més Syriza no farà res que els aboqui al precipici, perquè al capdevall no estem parlant de quatre sonats, sino d'una coalicció de partits que lidera un grup de persones amb les idees força clares, i la preparació i el sentit comú suficient.

Grècia ha de recuperar la dignitat perduda, la dignitat que els va arrebassar una classe política corrupta formada per cognoms "il·lustres" (els Karamanlis, els Papandreus, els Simitis, els Venizelos...) que s'anaven repetint i a la que els importava tres pitus que l'endeutament grec per a comprar joguines per a l'exèrcit els anés portant irreversiblement cap a la fallida.


De vegades, l´única solución per tal que t'escoltin és no tenir gaire res a perdre, i em sembla que aquest moment és a punt d'arribar.

"Ánsar: El regreso"

Avui el Partit Popular té molts motius per estar de celebració, i els seus afiliats, directius, empleats, simpatitzants i votants estàn d'enhorabona. A la convenció del Partit Popular d'aquest cap de semana, que va començar ahir, el gran "Ánsar" ha tornat. Ben afaitadet, sense el bigotet fatxa que li atorgava aquell aire de perdonavides del que no es pot desengantxar.

Ha tornat, sí. Sense bigoti però igual de fatxa. Per salvar-los (i salvar-nos) a tots els dolents i de tots els mals, ell, que està en posessió de la llum de la que emana la veritat. Ell que és el camí i la veritat.

Ens vol salvar dels corruptes, dels "Podemos" que volen trencar amb el "statu quo", dels socialistes amb els que fins i tot es permet la llicència de fer bromes sobre la "federació confederal o la confederació federal", però sobre tot, sobre tot, ens vol salvar dels separatistes, dels trenca-pàtries, dels mals Catalans, que a la vegada són mals Espanyols (sort que tots plegats, rojos, separatistes, àcrates, comunistes aniran a l'infern i cremaran a les calderes d'en Pere Botero pels segles dels segles....Amén).

"Ánsar" ha tornat perquè les aigües del PP baixen tèrboles i mogudes.

• Els Catalans continúen fent la seva (fent una mica el numeret, la veritat sigui dita, però continúen fent camí) i ja tenim una nova data al damunt de la taula.
• Els de "Podemos" són ara sí i demà també als mitjans de comunicació, creant estructures territorials, multiplicant-se als debats, a les tertúlies, a les ràdios a les teles, al miting de tancament de campanya de Syriza, compartint escenari amb l'Alexis Sypras, aixecant el puny i parlant amb grec.
• I els jutges, malgrat la politització de la fiscalia i dels tribunals polítics, com ara el tribunal constitucional (amb minúscules per expressar la falta de respecte que em provoca), van fent la seva.

A aquest panorama, que no l'acaba d'arreglar un atur del 24% i una deflació de l'1%, digui el que digui el señor Rajoy sobre la sortida de la crisi económica, se li ha sumat la llibertat condicional de Luís Bárcenas, conegut carinyosament entre els seus com "Luís el Cabrón". I què ha començat a fer en Bárcenas? El que haguessim fet tots de trobar-nos en la seva situació: venjar-nos i tornar a fer anar el ventilador. La poca credibilitat que li quedava a en Rajoy en matèria de la Caixa B del PP és ja sota terra. I això que el judici pel cas "Gurtel" i les seves peces separades ni tan sols ha començat.

Al PP els esperen temps difícils, encara que aparentin serenor. En Rajoy ja està amortitzat. I les serps esperen el seu moment, en silenci. l'"Espe" està a l'aguait, i en Jose Mari, ja ha disparat.

És el retorn. El retorn d'un passat en el que alguns s'hi senten molt a gust.

 

Infrastructures: despropòsits i danys col·laterals

He estat dos dies a Copenhagen per motius laborals i per conveniència d'horaris he volat amb la companyia de baix cost Norwegian Airlines des de la T2 (aquesta línea aèria será motiu d'una altra entrada del blog, segurament demà).

Ai las, la T2! Torna a agafar volada. En comparació a fa una parell d'anys, sembla haver ressucitat. Hi torna a haver botigues obertes, punts d'informació amb antipàtics funcionaris amb americana verda que més o menys atenten la clientela, bars, persones amunt i avall,..., sí, sembla una altra terminal. Encara una ombra del que va ser, però al menys en franca recuperació.

Llegia la setmana passada que l'aeroport del Prat ha assolit aquest any 2014 récord absolut  amb 35 milions de passatgers. El Prat creix, Madrit-Barajas -concepte, no ciutat- decreix (tot i que continua sent el principal aeroport de l'Estat en nombre de viatgers, gairebé 40 milions l'any 2014). Però ja se sap, com que l'energia no es crea ni es destrueix sinó que tan sols es transforma i el nombre de visitants a Catalunya és més o menys constant (amb una lleugera tendència a l'alça, sí, però més aviat esquifida), si el Prat guarnya passatgers (via baix cost a la Terminal 2, no ens enganyem) vol dir que algun altre aeroport els perd. I quin aeroport els perd? Txan, Txan.....El de Girona-Costa Brava és clar!!! L'aeroport està en caiguda lliure, com el petroli o l'euro, 2 milions de passatgers i baixant. Des d'aquell récord històric de 2008 en que més de 5 milions de passatgers van utilitzar l'aeroport, i a algú se li va acudir pensar, (com, perdonin-me la vulgaritat, "els del totxo", gran estrategues que devien pensar que la festa del ciment duraria tota una vida) que era el moment d'invertir, per fer un pàrking gegant, monstruós, desproporcionat.

Si tingués temps, que no en tinc, m'agradaria tancar-me un parell de dies per analitzar el malbaratament de recursos públics que ha suposat (en Germà Bel ho ratifica):

• Construir una T1 totalment desproporcionada i innecessària (en la dimensió construïda), encara a dia d'avui.
• Deixar la T2 totalment buida durant una bona colla d'any amb instal·lacions en estat d'abandonament però els mateixos costos de manteniment de quan era plena a vessar.
• Invertir en l'aeroport de Girona basant-se en la paraula d'un irlandès (que, perdonin-me el tòpic, no solen ser de fiar), que surt a la revista de l'aerolínia que presideix disfrassat de pallasso i que quan a Barcelona li baixen les taxes se'n va per cames cap allí.
• I la cirera del pastís....gastar-se 100 milions d'euros, 100 milions, a l'aeroport d'Alguaire per portar quatre russos i tres israelians a esquiar a Baqueira Beret (si us plau, que ningú no parli de l'aeroport de Castelló i se'n foti).

El que més m'emprenya no és que no hi hagi ningú a la presó (Manels Nadals i companyia), sino que ni tans sols estan qüestionats, investigats, fiscalitzats,...Tot dintre la més absoluta normalitat.

L'altre dany col·lateral a Girona és el tresllat forçat del mai prou ben ponderat bar de nit "La Luna", on unes senyoretes molt simpàtiques de nacionalitats diverses fan petar la xerrada amb qui les vulgui escoltar. Aquests dies, fent running he anat a petar al Camp de Tir de Girona i he vist que al costat del restaurant "El Cabrit" hi han situat el prostíbul ubicat abans al costat de l'aeroport.

Francament, tot i no saber-ho no crec que es tracti d'una sucursal del bar de Riudellots. Més aviat penso que com que la clientela devia haver seguit la mateixa tendència que la de l'aeroport, han decidit buscar paisatges més concorreguts. Al costat de la Nestlé, La Luna, entre "ristretto i riestretto", segur que gaudirà d'una vida més pròspera, tot alegrant les matinades a alguns dels molts visitats de la zona.