Impressions de Xina 2025 (1)

Una dels aspectes de geopolítica que més m'ha cridat l'atenció aquestes primeres setmanes de l'any 2025 ha estat el baix perfil que ha mantingut la Xina des de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units. A un president narcissista, histriònic i poc respectuós amb els processos democràtics, se li contraposa un president gens respectuós amb els processos democràtics però de to discret i d'una gran prudència en les seves declaracions que no aixeca el to de veu ni té cap sortida d'estudi malgrat els terratrèmols que genera Donald Trump i la seva histriònica cort de personatges.

Acabo de tornar d'un viatge professional a la Xina (país que visito de forma regular des de l'any 2005, amb la sola interrupció del període de pandèmia, del 2020 al 2022 - més de 20 vegades) i puc afirmar que els canvis es succeeixen a una velocitat de vertigen. De fet no fa tant que hi vaig ser abans d'aquest viatge (juny 2024) però a la Xina tot passa de forma molt ràpida.

Hi ha dues coses que m'han sorprès profundament en aquest desplaçament i que he percebut amb més intensitat que mai abans en cap dels meus viatges previs.

La primera és la gairebé "total independència" de les targetes de crèdit occidentals. Si fa tan sols uns anys VISA era un dels mitjans de pagament més comuns al país juntament amb el diner amb metàl·lic, això ha canviat dramàticament en molts pocs anys. Avui dia a la Xina, el diner en metàl·lic pràcticament ha desaparegut de la circulació, i les VISA són acceptades de forma majoritària en hotels, però no en molts altres establiments. Avui el que es porta és Alipay i WeChat, que acaparen la gran majoria de les transaccions. Totes dues formes de pagament es basen en un codi QR i tothom, i quan dic tothom vull dir tothom, grans i joves, les fan servir de forma majoritària per a qualsevol mena de pagament de baix import. Fins l'extrem que em confirmaven alguns dels meus amics allí que fins i tot els captaires demanen almoina per telèfon i les ànimes caritatives que estan disposades a donar ho fan mitjançant la seva aplicació WeChat acostant codi QR amb codi QR.

En aquest darrer viatge, la primera nit a Xina vam anar a sopar a un restaurant a Wuxi (una ciutat prop de Shanghai, al costat del llac Taiju) d'uns 7,5 milions d'habitants i amb una gran quantitat d'indústria. L'anècdota és que els quatre del grup vam acabar petant en un restaurant de HotPot (era tard i no vam trobar res més obert) i en asseure'ns vam constatar ser, amb diferència, els més grans de tot el local. Ens vam fer entendre com vam poder (via traductor del WeChat) però cal reconèixer que vam sopar molt bé. 

El problema va venir a l'hora de pagar. No acceptaven VISA i cap dels 4 portàvem diners en metàl·lic. Per fer curta uns història llarga vaig acabar deixant com a dipòsit un bitllet de 100 dòlars - que cobria sobradament l'import del sopar- i la condició de tornar l'endemà amb Yuans.

Va ser l'endemà quan parlant amb amics xinesos vaig descobrir que des de l'any passat, al meu compte We Chat (el tinc des de fa molts anys i és imprescindible per a fer negocis a la Xina) hi podia associar una targeta de crèdit. Ho vaig fer de forma immediata i les proves de compra que vaig fer, en un supermercat, van funcionar bé.

La segona és la constatació que l'idioma anglès està desapareguent de la Xina com a segona llengua més popular. No només no es parla un anglès decent als hotels (ho he vist al Hyatt de Wuxi, al Marriot de Shanghai,....) sinó que als centres comercials i als restaurants no hi ha ningú que el parli. Viure per veure. 

Els joves no se senten motivants per a l'aprenentatge de l'anglès (com de fet els joves anglosaxons) ja que pensen que no cal sortir de la Xina per a a ser feliç i tenir èxit i que, mentre visquem amb la seva companyia, arriben a la conclussió que més tard o més d'hora acabarem abraçant el Xinès.

Aquestes dues són les observacions, per a mi, més trencadores, però demà, en la continuació de la sèrie, n'hi afegirem algunes més.