Escrivia la setmana passada en Carlos Zanón a La Vanguardia: "No tenen cap mena de pudor. Tampoc no tenen por" en un article que titulava "Gaza, lloc de vacances". Tot plegat és tan al·lucinantment irreal que sembla mentida. Fa només uns quants anys, jo mateix hagués dit que tot plegat es tractava de "fake news", una mena d'innocentada que els mitjans publicaven cada 28 de desembre.
Però no. És veritat. Fa vergonya llegir-ho i veure-ho (als que ens queda un dit de dignitat) perquè no pot ser més real. Així és la nova era que acaba de començar. L'adveniment de l'any 1 de Donald Trump i el seus acòlits, oligarques tecnològics i extremistres sense escrúpols. Tot per la pasta i pels privilegis d'una casta que se sap (no s'ho pensa, n'està convençuda) per damunt del bé i de mal.
Imatge de la Franja de Gaza. El Periódico de Catalunya
Malgrat que ja res no ens acaba d'impressionar del tot, perquè hem entrat en l'era de la mentida i del trencament sistemàtic de les regles del joc fins ara més o més conegudes i acceptades per a una gran majoria de la població mundial, no deixa d'impressionar-me la desvergonya i l'alienació mental de Trump, Netanyahu i les persones que els donen suport.
La realitat és que aquests delinqüents se'n foten impunement del patiment d'una població civil desplaçada i devastada per una guerra en la que, com de costum, els que més pateixen són els més innocents, la població civil: infants, avis i dones que no tenen res a veure amb la barbàrie de Hamas i la barbàrie amplificada d'un part dels jueus, els extremistes que defensen Netanyahu (que no oblidem que tant Trump com Netanyahu han estat jutjats, entre d'altres càrrecs per corrupció i que sobre Netanyahu pesa una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional per crims de guerra i contra la humanitat).
Han arribat a una situació en la que es creuen éssers superiors, que estan per sobre del bé i del mal i, naturalment, per sobre de la Justícia. Si no els agrada el que diuen els jutges, senzillament, els ignoren, com s'acaba de demostrar amb el despreci dels nous Estats Units cap al Tribunal Penal Internacional, despreci que, paradoxalment, comparateixen amb un estat "enemic" com és Rússia. Putin i Trump, en el fons -i en la forma- s'assemblen cada vegada més.
En un llibre revelador i visionari publicat el 2020, la neboda de Trump, Mary Trump, psicòloga clínica, que porta per títol "Too much and never enough: how my family created the world's most dangerous man" (Massa i mai suficient: com la meva família va crear l'home més perillós del món), descriu el president dels Estats Units com un (literalment) "narcisista sense principis que ha adoptat l'engany com a modus vivendi després d'haver quedat traumatitzat pel seu pare, que li va impedir desenvolupar i experimentar tot l'espectre d'emocions humanes". No he llegit el llibre, però la neboda donava fa ja quatre anys moltes pistes sobre el personatge i la clava de forma visionària.
L´última barbaritat, com vostès hauran llegit, és la voluntat de neteja ètnica a la Franja de Gaza. Ni la intel·ligència artificial seria capaç de falsificar les rodes de premsa a la Casa Blanca per fer-los dir (a ell i a Netanyahu) les barbaritats que van proferir la setmana passada. No cal. Les diuen de veritat. Sense complexes ni vergonya. Es creuen la seva pròpia bogeria. Ho diuen de debò.
Expulsió dels residents a Gaza (total, si ja no queden edificis en peu i no tenen on anar, per què s'entesten en tornar?) i recolonització per ciutadans de tot el món una vegada Gaza, sota control militar nord-americà, hagi estat reconstruida com una nova Riviera Francesa. Així de simple, així de bèstia. Els palestins se n'han d'anar a d'altres zones -Jordània i Egipte, òbviament sense consultar ni preguntar ningú-.
Justifiquen sense complexes la neteja ètnica (la mateixa que va practicar Adolf Hitler amb els jueus i la que van practicar els jueus a Palestina després de la partició de la regió per part de la ONU el 1948). La raó que dóna la força de les armes, el poder, la impunitat que confereix la força bruta i els fets consumats. Expulsions massives. Tot per la promesa d'una Gaza millor.
Naturalment sense Gazatís. Com escrivia en John Carlin ahir diumenge: "no hi ha mètode en la seva bogeria, és que hi ha bogeria en el seu mètode. Zero empatia. Cent per cent narcisisme. Nul·la compassió. Absoluta incapacitat de posar-se a la pell dels altres".
Pronostico que això no pot acabar bé de cap de les maneres. Passaran coses, però aquests senyors feudals del Segle XXI han vingut per demostrar que ells són el poder, i la resta, morralla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada