Thanksgiving als Estats Units

Als Estats Units, hi ha una festa que cada any adquireix una importància més gran. Sempre va ser "la Festa", entre cometes i en majúscula, però cada any que passa, per pròpia voluntat dels celebrants, esdevé una festa més important. Estic parlant, efectivament, del dia d'Acció de Gràcies (el "Thanks Giving", en anglès).

Estic del tot convençut que hi ha molts nord-americans als que la Festa, que celebren amb fruició i entusiasme, no saben ben bé d'on els baixa, però com que del que es tracta és de celebrar, doncs tots els habitants d'aquest Planeta estrany que porta per nom Estats Units d'Amèrica, celebren amb devoció la mare de totes les festes, per descomptat, molt més important que el dia de Nadal.

Què és exactament el "Thanksgiving"? Doncs molt senzill (i molt confès alhora, historiogràficament parlant). La celebració que un dia del Senyor en que una colla de 102 peregrins puritans (coneguts com a "Pilgrims") arribats d'Anglaterra l'any 1620 amb el vaixell "Mayflower" (convertit per això mateix en una icona) amb ganes d'esdevenir independents del jou de Sa Reial Majestat Britànica, van aconseguir, gràcies al suport dels indígenes locals, la primera collita al Nou Món. Una -doncs- de les versions de la celebració és que al 1621, un any després de l'arribada dels peregrins, es va aconseguir la primera collita a la terra de promisió i això es va celebrar amb un banquet que van compartir els indígenes i els colons. Hi ha d'altres versions que postul·len que la celebració es remunta a 60 anys abans i a Florida, no a Plymouth, i amb colons espanyols i no pas britànics.

Sigui com sigui, la versió que s'ha acabat imposant a la historiografia oficial dels Estats Units és la dels colons britànics que varen arribar al Nou Món amb el vaixell Mayflower.

El Thanksgiving -dos dies de festa oficial i oficiosa- obra la porta al començament d'una època de celebracions que culmina amb el dia d'Any Nou. És, de llarg, molt més important que les festes de Nadal (on només hi ha un dia de festa, estrictament el 25 de desembre) i val a dir que el món s'atura als Estats Units el dia de Thanksgiving (demà 28 de novembre, quan escric aquesta entrada del blog). L'orgia de consum desmesurat i salvatge comença una setmana abans, assoleix el seu zènit el divendres 29 de novembre i acabava amb les festes de cap d'any. Cinc setmanes doncs de bogeria comercial, amb, des de fa uns quants anys, el "cybermonday" inclòs.

Demà, dia dels dinars familiars més famós dels Estats Units, no hi ha cap restaurant obert (fins l'hora de sopar), ni cap botiga oberta fins a les set de la tarda, perquè les famílies es troben i mengen el gall d'indi amb "gravy" i d'altres condiments i l'"apple pie" amb gelat de vainilla. És un dels pocs dies de l'any en que els nord-americans cuinen (la resta de l'any escalfen menjar al microones o van al restaurant, i ho puc comfirmar de forma empírica) i efectivament tota mena d'activitat econòmica esdevé mínima. 

Puc afirmar fefaentment que l'any passat vaig viatjar pels Estats Units el dia de Thanksgiving i a l'aeroport amb més tràfec del planeta, Atlanta, hi era jo i la meva circumstància, però pràcticament ningú més (vaig tenir la mateixa sensació que el dia 12 de setembre de 2001, quan després de l'atemptat de les Torres Bessores era a Paris, i vaig viatjar amb un avió d'Air France des de Barcelona amb destinació a París-Orly amb només 12 passatgers, comptant-me a mi).

A partir de les 7 de la tarda de demà doncs, la vida torna lentament a la realitat, els centres comercials tornen a obrir les portes i romanen oberts tota la nit, ja que l'endemà del Thanksgiving comença el "Black Friday" i puc assegurar, perquè ho he viscut en primera persona durant dos anys consecutius, que hi ha una bogeria absoluta per a entrar a les botigues (hi ha cues literalment kilomètriques) i arrasar-les a partir de la mitjanit , quan obren amb els descomptes increïbles del "divendres negre". 

Per tot això, després d'una estada de gairebé un parell de setmanes a Columbus, he decidit tornar a casa demà, ja que tant a les autopistes com als aeroports, l'activitat estarà, literalment, sota mínims.