dimarts, 21 de març de 2017

La fi d'ETA

Els que tenim una certa edat com ara la meva, és a dir, els que suportem el pes d'uns cinquanta anys per fer-ho rodó, vam crèixer amb un sentiment contraposat en relació a la famosa "lluita armada" del grup terrorista "ETA". 

Dic terrorista amb tots els ets i uts, malgrat que segurament alguns de la meva generació, amics i coneguts meus tal vegada no hi estaran d'acord. De fet, aquest mateix matí, l'ara escriptor mediàtic Jordi Basté (des de la presentació a Barcelona aquest vespre de la seva novel·la a quatre mans) recordava que ETA va obtenir ni més ni menys que 40.000 vots a les eleccions europees de 1989, quan es va presentar a les eleccions de la mà d'Herri Batasuna.

Per a mi el fenòmen ETA va ser a l'inci de l'estadi en el que començo a tenir memòria política, un grup d'alliberament nacional que va tenir com a fita més destacable fer volar pels aires més de 4 pisos el cotxe blindat del president del govern de 1974, el militar Carrero Blanco. Allò va ser motiu de respecte i admiració (ara pot semblar cafre, però aleshores era una proesa i el paradigma de la lliuta per la llibertat). 

Molt més endavant, quan al juny de 1987 (ben aviat farà 20 anys) i després de més de 700 morts, ETA va provocar la mort de 21 innocents a Hipercor i es va acabar per sempre més la llunya de mel, sense perdò, ni excuses, ni peròs. Quan l'any 2000, la banda va assassinar l'Ernest Lluch, li vaig perdre l'espurna de mínim respecte que em quedava.

Conclusió, quan ara fa cinc anys ETA va anunciar l'alto el foc, ja  vaig pensar aleshores, després de les atrocitats comeses (Vic, Hipercor, assassinat gairebé en directe de Miguel Ángel Blanco), que no hi havia d'haver ni pietat ni perdó per a assassins que no tenen la més mínima deontologia dels límits del que es pot fer i del que no.

Agradi o no agradi, la fi d'ETA no està a les declaracions a la televisió britànica BBC, ni a cap mitjà local, està en la colaboració policial entre França i Espanya, amb l'ajut del FBI. ETA ha estat derrotada a tots nivells, fonamentalment però pel desacord en mètodes i principis per part dels seus mateixos membres i simpatitzants.

No dóno cap transcendència ni cap credibilitat -seriosa- a l'anunci d'ETA. És molt possible que lliurin les armes abans de mitjans d'abril (8 d'abril de facto), però la pregunta és....hi havia alternativa (per part d'ells)? És que podien fer una altra cosa? ETA estava derrotada políticament feia com a mínim cinc anys (jo penso que molt més), hi ho segueix estan ara. Ningú no es mullarà la pell per una banda d'assassins sense idees. Després de cinc anys sota terra i amb una humitat elevadíssima, les armes que ens ensenyarà la televisió no deuen ni servir per a rentar-se les dents. Una maniobra de distracció per que la humiliació sembli menys completa.

E.T.A sabia que no hi havia altra alternativa, França i Espanya han estat capaces de derrotar la lliuta armada, especialment per la gran distància que s'ha anat generant entre el "poble" i la "banda". Discrepàncies polítiques sobre com continuar la "lluita" i un creixent desencís per part dels membres més mediàtics i convençuts.

E.T.A. doncs, només espera, confirmada la derrota dels seus equips a mans de França i Espanya, una certa magnanimitat espanyola en matèria d'acostament de presos, i ni tan sols aquesta mesura està clara que es pugui firmar abans del Consell d'Administració de divendres. Si així fora, tal vegada convindria demanar un ajornament de la vista.....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada