dijous, 23 de març de 2017

Diplomàcia i democràcia

Les declaracions de García-Margallo, ex-ministre d'afers exteriors espanyol ahir al programa de 13TV "El Cascabel" d'Antonio Jiménez, entre amics ideològics, no poden deixar a ningú del tot indiferent, siguin del color polític que siguin.

Deixa estupefacte sentir que un ex-ministre, confessi públicament -amb un punt de fatxenderia hispànica i colonial- que les actuacions diplomàtiques per a silenciar a governs estrangers en relació al dret d'autodeterminació de Catalunya, hagin costat "molts favors" que no se sap quan trigarem a pagar ni quan acabaran costant. Novament em venen al cap les gravacions que el diari "Público" va fer publiques de les converses entre l'ex-ministre Fernández-Díaz i l'ex-director de l'oficina antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso ("Esto te lo afina fiscalía", perquè ens entenguem...). Estat de dret en estat pur, valgui la redundància.

En una democràcia consolidada, aquest fet, que considero gravíssim i que podria ser constituiu d'una colla de delictes començant per la prevaricació i continuant per la malversació de cabals públics (que també són dels catalans), seria investigat l'endemà. Aquí, a la Pell de Brau, l'única cosa que ha passat fins ara és que l'actual ministra de defensa, la sempre atenta María Dolores de Cospedal, hagi afirmat en relació a les declaracions de Margallo -impasible el ademán-, que la posición de l'ex-ministre és del tot normal, ja que la primera obligació d'un govern és defensar la seva integritat territorial.

"Manda huevos, o güevos, doña ministra". I jo que ingenu de mi, tenia entès que la principal missió d'un govern és defensar el benestar dels seus ciutadans...Com podia estar tan equivocat? En un acte d'heroïcitat digne d'Agustina de Aragón, l'abnegada patriota De Cospedal ha volgut deixar clar quines són les prioritats: la defensa de la integritat pàtria, i tan se val si l'enemic el tenim dintre o fora, no si val a badar: todo por la patria, com resava i encara resa, el lema que podem llegir a l'entrada de les cases-quarters de la benemèrita Guàrdia Civil.

I si als rebels estats bàltics (uns mindundis) els fa gràcia la Via Catalana (que va emular la Via Bàltica que ells van fer 35 anys abans, amb persones dels tres països agafant-se de les mans) doncs millor que callin perquè si no, ara que venen maldades amb un Putin expansionista que té temptacions -després del vergonyant silenci internacional post invasió de Crimea- de recuperar l'imperi perdut, els 350 militars espanyols que estava previst que anéssin a vigilar les fronteres estonianes, es quedaran a la Brunete, a treure pols als carros de combat, una vegada acabades les partides diàries de mus i parxís.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada