Tot i que ja m'ho esperava, he quedat força impressionat de la virulència mediàtica que s'ha desplegat a la premsa madrilenya i a alguns canals de televisió en parlar del judici. El despreci, les comparacions reiterades amb el nazisme i el totalitarisme, per a no parlar del populisme, han estat una constant. L'insult com a única resposta, denotant una pobresa argumental i una ràbia que fa més aviat tristesa.
De mitjans de la ultradreta com Alerta Digital, 13 TV i similars ja ens ho podíem pensar, però de tertulians de Telecinco, per exemple, francament em costa. el Madrit -concepte, no ciutat- s'acarnissa sense complexes, recorrent a l'exageració, a la mentida i al que calgui. Hi ha massa en joc.
La situació era -insisteixo- previsible, però la batalla campal que ha començat l'Estat, utilitzant premsa, polítics, fiscalia (recordin el ja mític "esto te lo afina la fiscalía"), mitjans afins i guerra bruta des de les clavegueres vol dir que l'estat va a per totes i que de fet, les conseqüències l'importen ben poc. I per a mi, una de les coses més transcendents que van passar en aquest judici, clar senyal de com pot acabar tot plegat, és que el fiscal Emilio Sánchez Ulled, en fer les conclusions va dir textualment: "Debido a la trascendencia, realizo el alegato en castellano". A l'home clarament el va traïr el subconscient. El que potser volia dir és el que va ometre de la frase precedent: "....porque me expreso mejor en Castellano que en Catalán"...O potser no, el que en realitat va dir és que les coses importants s'han de fer en Castellà.
Els referèndums de costellada, per posar un exemple que s'escau, es poden fer en Català o en Swahili, però quan es tracta de coses serioses, parlem en la llengua de veritat, la que compta.
La sentència, per molt que els acusats s'hagin volgut defensar (l'estratègia procesal de la defensa jo l'hagués enfocat d'una altra manera), està més que cantada. La petició d'inhabilitació de 10 i 9 anys respectivament serà confirmada.
L'Estat vol una condemna exemplar i ensenya les dents. Ha començat la partida posant tota la carn a la graella, i la carn és la judicatura, l'amenaça i si cal -com ja s'ha demostrat i exculpat judicialment- la guerra bruta des del ministerio del interior. Tinc pocs dubtes que la condemna serà el precedent d'una bateria reforçada i continuada de presions i amenaça mesures cohercitives. De fet, abans de començar el judici ja es va insinuar des del mateix goven español l'apel·lació a l'article 155: la suspensió de l'autonomia de Catalunya ("esto ha llegado demasiado lejos y lo vamos a atajar de golpe").
Queda clar que no hi haurà referèndum, però que tampoc s'escenificarà un desplegament policial d'aquells que retraten un Estat a tot el món (democràcies estil Rússia o Turquia, per exemple). Hi haurà jutges, suspensió possible de l'autonomia, i un post-partit que pot ser un embolic monumental i conseqüències imprevisibles (sempre pacifiques, però).
L'Estat vol acabar amb la colònia díscola, i per fer-ho utilitzarà tots els mitjans al seu abast, legítims i no legítims. Però aquesta reacció tampoc deixarà una imatge d'Espanya gaire galdosa.
De fet, la celebració d'aquest judici (el primer president autonòmic jutjat des de fa 60 anys a Europa), no fa altra cosa que deixar palès un cert fracàs d'Espanya, com a país i com a concepte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada