Aquesta semana hem sabut, per una filtració, gairebé per casualitat, que l'autòpsia de la senadora Rita Barberà determina de forma clara que la causa de la seva mort va ser una cirrosi hepàtica.
La senadora i ex-alcaldesa de València durant 24 anys, es va veure obligada a renunciar al carnet del PP arran d'alguns dels casos de corrupció investigats a València (cas Taula com a paradigma) i va morir en un hotel de Madrid el 23 de novembre de 2016.
La causa real de la seva mort contrasta de forma clara amb els pronunciaments d'alguns membres del Partido Popular que van fer servir la seva mort com a argument polític, demostrant una manca de deontologia del tot injustificable (ho hem tornat a veure aquesta setmana arran del judici pel 9-N).
L'advocat de Barberà va arribar a demanar una "reflexió davant la pressió que pateixen les persones sotmeses a una investigació penal i que són estomacades de forma pública", opinió que van arribar a subscriure alguns membres del Partido Popular que, quan les aigües de la corrupció valenciana van començar a baixar tèrboles, es van desentendre totalment del futur de l'ex-alcaldesa.
Crida l'atenció la facilitat amb que els polítics fan arguments, d'una terrible frivolitat i mala fe per justificar qualsevol posició, moltes vegades injustificables. És el joc del tot s'hi val per tal d'argumentar i suportar les meves idees. Maquiavelisme en estat pur.
Només a títol d'exemple, la flamant reelegida secretària general del Partido Popular, Maria Dolores de Cospedal, deia el febrer de 2016 a 13TV (que de tots és sabut que es tracta d'un mitjà d'una objectivitat i neutralitat sense fisures): "Hay veces que parece que la gente hasta que no ve a determinadas personas morirse de un infarto, no van a parar. El acoso es brutal". El ministre de justícia Rafael Catalá també va manifestar, literalment "cada uno tendrá sobre su conciencia lo que ha hecho y ha dicho" i "las barbaridades que se le han atribuido sin ninguna prueba y justificación". La diputada i ex-vicepresidenta del congrés de diputats Celia Villalobos (àlies "Miss Candy Crash") també va proferir un contundent: "La habéis condenado a muerte". Tot això, després d'haver-la deixat caure de forma despiatada sense cap mena de consideració pels "serveis prestats".
I no deixa de ser també curiós que a una setmana de la revelació de les casues reals de la seva mort no hi hagi hagut, per part d'aquests i d'altres il·lustres membres del PP cap comentari al respecte.
La realitat és molt més planera que tot plegat, i la senyora Barberà, que té entre d'altres mèrits el de ser l'alcaldesa de la ciutat l'accident de metro de la qual va causar 43 morts el juliol de 2006, sense que ningú no demanés ni perdó ni dilucidés responsabilitats, va morir d'una aturada cardíaca provocada per una insuficiència hepàtica. Ni "acosos" ni "derribos" ni "presiones terribles":....cirrosi hepàtica.
I com que aquesta és l'única causa objectiva i l'única veritat revelada, no aniré més enllà, tot i que posats a especular, me'n moriria de ganes (algú recorda el parlament del "Caloret"?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada