Avui, diversos mitjans de comunicació es feien ressó de les paraules de Donald Trump en les que pretenia justificar el seu veto a l'entrada d'immigrants de països islàmics amb l'atentat que hi va haver ahir a la nit a Suècia (i repetia i repetia....A Suècia! Que sempre ha estat disposada a acollir immigrants...). Des de Suècia, fonts oficials van desmentir immediatament després que hi hagués hagut cap atentat al seu país.
Corren temps no només de post-veritat, sinó directament de mentida. Aquest és l'estil de Donald Trump: governa com si encara estigués en campanya electoral, mentint, difamant, fent promeses molt buides de contingut. Molta banalitat, molt caos i molta mediocritat. Aquesta semana ha fet una increïble roda de prensa (de més d'una hora!) en la que s'ha tornat a esplaiar contra tothom, en particular contra la prensa i els mitjans que el critiquen: The New York Times.
La primera democràcia del Planeta sembla incomprensiblement trasbalsada i molts dels seus habitants no s'ho acaben de creure. Ens hem acostumat en molts pocs dies a passar de la sorpresa i la incredulitat a l'estupefacció. A menys que algú no ho aturi això té aspecte de convertir-se en un malson per a molts.
Però no és només això. Aquesta setmana, Geert Wilders, fundador del PVV, partit de la llibertat, ha dit que cal netejar Ámsterdam de la "xusma" (literal) marroquina. La seva campanya es basa en un llenguatge xenòfob i ofensiu envers la comunitat musulmana holandesa i també parla de tancar fronteres i recuperar el país pels holandesos. El 15 de març pot esdevenir el guanyador de les eleccions del seu país. Encara que sembli increïble, encapçala les enquestes i podria arribar a doblar el número d'escons, passant de 15 a 30.
Marine Lepen continua la seva particular creuada a França. Amb una esquerra dividida, desmobilitzada i poc il·lusionada, i una dreta amb l'escàndol Fillon encara calent, només un miracle podria impedir l'ultradretana passar a la segona volta de les presidencials del mes de maig. I si això passar (que és molt probable), l'altre candidat haurà de tenir molta mà esquerra i generositat per a poder guanyar. Vaig sentir un míting seu fa un parell de setmanes i si tancava els ulls, sentia Donald Trump.
Quina por que fa el llenguatge de la por.
La por és una arma llancívola que els populistes utilitzen per atiar els més baixos instints dels que temen pel seu futur, el dels seus fills i el de les seves pensions (estem parlant òbviament d'economia, aquest és el veritable viver de vots, el dels que tenen por de no disposar de recursos per tirar endavant).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada