Fa gairebé un mes escrivia en aquest blog ("Donald Trump altra vegada", 10 d'octubre), que malgrat tots els malgrats -aleshores s'acabaven de rebelar les converses de gimnàs en les que parlava vexatòriament de les dones en general- Donald Trump continuava "viu" a les enquestes electorals, sempre per darrere la candidata demòcrata, però viu a la cursa per la presidència.
Aquest cap de setmana tota la premsa va plena d'anàlisis de corresponsals que tots els mitjans han desplaçat als Estats Units per a fer reportatges in situ, per a copsar el sentir de la gent de carrer, la que en definitiva anirà a votar.
Una impressió que tenia ja fa molts dies, i que també vaig escriure aquí, és que el número de votants registrats per a aquesta elecció presidencial seria més alta que mai abans. I la impressió s'ha confirmat: de 221 milions de votants potencials (majors d'edat i amb nacionalitat nord-americana), més de 200 milions s'han registrat, això representa un 90,5% del cens electoral, una xifra del tot insòlita. I a més a més, a dia d'avui, ja han votat anticipadament més de 31 milions d'electors, la qual cosa demostra la transcendència que els nord-americans confereixen a aquestes eleccions.
Però el que és antropològicament més interessant és que a dia d'avui Donald Trump tingui unes possibilitats més que reals de guanyar les eleccions de dimarts vinent. Les enquestes estàn frec a frec i als estats que voten tradicionalment republicà (Midwest, Sud) i els que voten tradicionalment demòcrata (Costes Est i Oest, Illinois) no s'esperen grans sorpreses i sembla que el resultat és més aviat clar. No hi ha gaire dubtes que Califòrnia atorgarà els seus 55 vots electorals a Clinton i Texas els seus 38 vots electorals a Trump. Així doncs, com ja ha succeït en diverses ocasions, determinats estats clau ("swing states") seràn els que finalment atorgaran la victòria a un o altre candidat.
Hi ha quatre estats clau: Florida (29 vots electorals), Pennsilvania (20), Ohio (18) i Michigan (16), que totalitzen 82 vots electorals i que poden decantar la balança cal a Clinton o cap a Truman.
Diu la tradició electoral americana que aquell que guanya a l'estat d'Ohio, tradicionalment guanya les eleccions presidencials als Estats Units. I ahir, a Ohio, Trump tenia a les enquestes un avantatge del 3,3%, a més a més, a tots els mitings fets en aquest estat, l'assistència als actes ha estat discreta en el cas de Clinton i abrumadora en el cas de Trump.
Sóc força mal taumaturg i espero equivocar-me (com ja ho vaig fer, i de ple, en el cas del referèndum sobre el "Brexit"), però el nas em diu que les probabilitats de Trump de guanyar són més altes del que es pensen alguns.
Trump té un missatge barroer, sexista i islamofòbic, però parla el llenguatge real de la gent del carrer, de la classe mitja blanca empobrida i desindustrialitzada, de la gent que considera que la immigració rep massa atenció i "els de casa" molta menys. És un discurs mentider i populista, però la realitat demostra que "cala" en un percentatge significatiu de nord-americans (la Amèrica emprenyada, la que diu prou als impostos, a la burocràcia, a la discriminació positivia, al control sobre les armes, etcètera, etcètera...).
Tan de bo m'equivoqui, però tal vegada estem a les portes d'una sorpresa majúscula. I repeteixo, espero estar equivocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada