dimecres, 30 de novembre de 2016

De racionalització d'horaris

Només de veure l'hora a la que començo escriure un article sobre la racionalització d'horaris (un quart de dotze) ja m'esgarrifa per l'oxímoron que, sense haver-m'ho proposat, acabo de crear.

Vull comentar en aquesta entrada la notícia que hem sabut avui sobre una primera iniciativa de reforma horària a Catalunya, en aquesta comissió al Parlament de Catalunya que impulsa el diputat Fabián Mohedano, del que ja he escrit en aquest blog en alguna altra ocasió.

El Parlament proposarà a votació que l'horari de les escoles a Catalunya sigui, a partir del curs escolar 2018, de 8 a 12 i de 2 a 4. És una bona iniciativa, i tan de bo sigui reeixida, perquè seria una primera passa, insuficient, tímida, però una primera passa. Sense conèixer en detall tot el ventall d'inciatives en les que la comissió gestora està treballant, crec que, com a mínim en paral·lel, s'hauria d'incidir en els horaris televisius, especialment el "prime time", al menys a la tele pública, en coherència amb la modificació d'horaris de l'escola, malgrat que això pogués tenir un impacte en l'audiència, al menys al principi de la seva implantació (que segur que el tindria).

Segurament també, el que caldria seria abolir d'una vegada el fus horari artificial que el botxí Francisco Franco va establir el març del 1940 "per estar alineat amb l'horari dels règims dictatorials italià i nazi". Des de fa 76 anys bona part d'Espanya està en un fus horari una hora avançada al que li tocaria per llum solar (en el cas de Catalunya, que està tota a la dreta del meridià de Greenwich, això no està tan clar, però hi hauria molt per a debatre).

Però el que cal de debò, és l'alineació i el canvi d'hàbits a les empreses. Aquí sí que cal una reforma en profunditat, i que a les sis de la tarda a la majoria de les empreses no hi quedin ni les rates, i que les botigues tanquin portes com a màxim a les set de la tarda (això sí, que no tanquin al migdia, si us plau). Fins que no fem això, no hi ha racionalització possible, i això malhauradament, encara trigarà molts anys.

Conclusió: una bona passa, que crec avança en la direcció correcta, però cal anar molt més enllà i sobre tot sobre tot, abandonar la idea que els presencialisme a l'empresa fins tard és una garantía de fidelitat, professionalitat i eficacia: en la majoria de les ocasions, és exactament el contrari.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada