diumenge, 27 de novembre del 2016

El món al revés

Torno d'una intensa setmana de feina als Estats Units i he aprofitat aquest matí per repassar la premsa pàtria. D'entre totes les notícies que he anat veient quedo estorat de tot allò relacionat amb la mort de la senadora i ex-alcaldessa de València Rita -caloret- Barberà.

Una vegada més, em sento com en tantes i tantes ocasions en les que et foten una plantufada i qui te l'ha fotut es queixa per què afirma que li has fet mal a la mà. Una altra acepció d'aquesta mateixa sensació, que ja he reproduït en aquest blog innombrables vegades és la máxima "pepera" per excel·lència, ja saben: "Se'ns pixen a sobre i diuen que plou".

Em sembla d'una manca d'escrúpols indefinible que els Mestres (en majúscula) de la currupció sistematitzada i cronificada culpabilitzin de la mort d'aquesta senyora, per infart de miocardi segons llegeixo, de la intensa pressió mediàtica i a la "pena de telenotícies" a la que estava sotmesa.

Home, al respecte només puc dir un parell de coses. Malhauradament es moren moltes persones per infart de miocardi en aquest Estat en el que ens toca viure (i a tot el món, i l'estil de vida que portem tots plegats segur que hi ajuda) i dubto que la causa de la mort de les mateixes estigui relacionada amb la "pressió mediàtica", i la segona és que a la senyora senadora, enxampada per les càmeres endormiscada al seu escó del senat on hi anava a fer exactament no res, molt pressionada i estressada, la veritat no se la veia....

Però els indecents del PP van encara més enllà i sembla que es volen qüestionar ara el pacte anti-corrupció amb els Ciudadanos, per evitar que casos com aquest és puguin arribar a reproduir. Això ja és el súmmum del súmmum dels súmmums. O sigui, que si tu ets un corrupte -pressumptament- millor que et tractem amb cotó fluix, no sigui que te'ns moris d'un infart degut a la pressió de la maleïda premsa i del populatxu que no fa altra cosa que emprenyar....

De fet això és la dreta pura i dura, l'hereva del franquisme i la regent del franquisme sociològic que cada dia es fa més evident, la dreta que encara que estigui emmerdada amb un fotimer de casos de corrupció "subjudice" i que fins i tot tingui el partit  directament imputat, els seus membres no poden evitar comportar-se com si fossin directament els  "putos amos" de tot plegat, i encara gràcies que ens perdonen la vida a cada cantonada.

No m'estranya que les coses vagin tan malament..., governats per gent d'aquesta catadura moral.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada