Que Antena 3, empresa filial d'Atresmedia Corporación, és de dretes, ho sap fins i tot la meva gossa. La seva línia editorial, inspirada en el pensament del màxim accionista, Grupo Planeta, és més aviat casposa i molt passada de moda. Quin canal de televisió o mitjà de comunicació no es partidista a dia d'avui? Doncs segurament cap. Tothom es deu a qui paga les misses. No sé si això està bé o no ho està, però personalment veig com una utopia l'objectivitat dels mitjans de comunicació. De fet, l'objectivitat és un concepte ambigu que és difícil fins i tot de definir amb precisió.
També cal admetre però, que Atresmedia, per la via de l'absorció va acabar adquirint el canal de televisió La Sexta l'octubre de 2012, curiosament d'una línia editorial completament diferent a la d'Antena 3. Tot sigui dit que a La Sexta s'ha mantingut una línia de molta més independència que permet que comunicadors com Jordi Évole, Andreu Buenafuente o "El gran Wyoming" campin amb absoluta llibertat. Misteris de la vida...
El que no és acceptable però és la manipulació informativa utilitzant la distorsió i la mentida com a eines per a aconseguir una finalitat molt concreta com és provocar una reacció preconcebuda a l'espectador davant d'un fet, buscant un resultat determinat.
Avui la Mònica Planas en parla al seu article diari a l'Ara. És tan escandalós que no m'he pogut estar de deixar un altre tema del que volia escriure aquest vespre i he donat prioritat a aquesta burda, absurda i mentidera manipulació.
A aquestes alçades de la pel·lícula és possible que les xarxes socials ja en vagin plenes, però en faré un resum aquí perquè estic més que indignat. Tot ha sorgit arran que el nou consistori valencià ha canviat rètols de senyalització viària que estaven abans retolats en Castellà per rètols en Valencià.
Antena 3 fa un reportatge en el que intenta demostrar que aquest fet pot arribar a provocar accidents de trànsit per la incomprensió dels mateixos, que fan dubtar als conductors que no coneixen el Valencià. Home, ja d'entrada el discurs és rebuscat i d'una mala llet que fa sospitar de tan poc consistent que és l'afer. Si em diguéssin que el Valencià i el Castellà s'assemblen com el Swagili i l'Euskara, llavors hi podria estar fins i tot mig d'acord, però en aquest cas, em sembla, com a mínim, agafat pels pèls.
Però això no és tot. Fer una notícia d'una cosa que no ho és per pura motivació política és ben lliure i l'espectador també ho és de creure-s'ho o no, però utilitzar, com fa aquest reportatge la manipulació i la mentida, això no és tolerable. Els periodistes que signen el reportage entrevisten una suposada ciutadana (turista) que davant la càmera es fa la despistada dient que efectivament els rètols confonen i que no sap si ha de passar o aturar-se....En fi. A mi a Rússia això que li ha passat a aquesta senyora no m'ha passat mai, i això que tot està retolat en ciríl·lic.
Quina llàstima que l'entrevistada sigui una periodista valencianoparlant de Mediterraneo TV que va col·laborar en el passat amb Antena 3 com a redactora i que es diu Laura Herrera. A l'enllaç se la pot veure xerrant en un Valencià fluïd davant la càmera.
Quina vergonya, quina pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada