dilluns, 27 de juny del 2016

Demoscòpia: l'impossible art de l'endevinació

De totes les coses que aquest turbulent cap de setmana ens ha deixat, hem quedo amb la demoscòpia.

Com que per la meva feina em veig obligat a comprar  en dòlars i vendre en euros, la cotització del dòlar/euro és una variable que hem de seguir constantment, gairebé amb fervor religiós. El dijous al matí, els "traders" de divises amb els que treballo, els suposadament experts en la matèria, em deien que estigués tranquil, que tant les enquestes electorals com les cases d'apostes (és trist però real com la vida mateixa, així funciona part de l'economia) ja havien descomptat que el "Remain" guanyava. I de fet, és el que jo pensava (hi vaig dedicar el meu darrer blog, pensant que -efectivament- la racionalitat i la por, acabarien imposant-se i en conseqüència, el "Brexit" fracassaria), però per si de cas, vam acabar fent compres important de cobertures en dòlars, "per si de cas....". El resultat el coneixem tots. Conclusió: sort que no vaig fer cas dels vaticinis de les "cases d'apostes".

La setmana passada, quan encara es podien publicar enquestes, el diari "La gaceta", un conegut mitjà digital propietat d'Intereconomía, mundialment reconegut per la seva objectivitat i equanimitat, gens de dretes, publicava una interessant enquesta en la que es deia que el partit d'extrema dreta Vox podria obtenir fins a un escó per Madrit -ciutat, no concepte-. Com ho van fer? Fàcil. Demoscòpia d'altíssim nivell estadístic: ens inventem una mostra telefònica de 851 persones de la Comunidad de Madrid,  preguntem per qui votaran i resulta que 32 ànimes confessen que ho faram a Vox. D'aquí infereixen que un 4% dels votats de la Comunitat de Madrid votaran per Vox. Projectem el resultat a la població amb dret a vot de la Comunidad, hi posem una mica de sal i un xic de pebre, i ja tenim el 4% que ens garanteix un diputat. És al·lucinant però els prometo que és cert. Si van al web de "La gaceta" ho trobaran. És l'antiperiodisme, l'anti sentit comú, l'anti veritat, l'anti tot, però tenen els pebrots de publicar-ho. Desvergonya seria un epítet massa generós amb aquests bàrbars. Demoscòpia vederes, Sancho.....Ara que d'aquest Estat jo ha m'ho començo a creure tot.

I finalment, tenim les enquestes a peu d'urna. Mai unes enquestes havien fet un ridícul tan estrepitòs. Mai havien fallat tant. Ni les escopetes de fira apunten pitjor. El que és més al·lucinant és que tant l'enquesta de la FORTA (TV3, per entendre'ns) com la de RTVE apuntaven resultats similars, tan semblants que semblaven calcades: 121 diputats al PP, 26 a Ciudadanos, 5 a Convergència, "sorpasso" de Podemos al PSOE. Doncs sort, sort que el recompte comença a partir de les 9:00 del vespre, perquè si no, els adalids de la tertúlia barata ens haguessin acabat d'inundar amb les teories que alimentaven el dit "sorpasso". Jo si fos el director de "Sigma 2" hauria dimitit aquest mateix matí, i tornat la pasta a les televisions que van encarregar l'enquesta. Al menys els Britànics, amb tots els seus defectes, dimiteixen en anunciar la seva derrota. D'excuses n'hi ha de tots colors, però és clar, són purament això, excuses, amb un nivell de credibilitat més aviat molt baix.

Però m'oblidava que aquí, és clar, no dimiteix ni el "Tato".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada