En poc temps, aquest país està esdevenint una petita Suïssa, al menys pel que fa a les consultes populars. En tenim tres exemples ben concrets de les dues darreres setmanes. Hi haurà més o menys encert en els plantejaments de totes elles, però el que és cert és que són una clara mostra de democràcia popular per una banda i d'estultícia aguda per una altra.
El primer, i el que més ha transcendit, ha estat la consulta de Tortosa, en relació al monument que hi ha al bell mig del riu conmemoratiu de la victòria franquista a la batalla de l'Ebre, el 1938, amb el resultat que tots sabem. Home, l'única queixa que hom podria objectar aquí és que la consulta tal vegada no s'hauria hagut de plantejar, ja que per llei (Llei de Memòria Històrica, d'octubre de 2007), aquest monument hauria d'haver estat retirat, ja que una de les seves disposicions estableix que s'hauran de retirar de l'espai públic "esments commemoratius d'exaltació personal o col·lectiva de l'aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura ". No hi ha més a afegir. Entenc el sentit del vot d'una majoria de ciutadans que no tenen memòria històrica (perquè ningú no els l'ha transmès) i que veuen en el monument de l'Ebre un símbol descontextualitzat de la seva ciutat que han vist des que van néixer. El que no acabo de veure clar és el gest de l'alcalde (o és que potser ho estic llegint malament o em perdo alguna cosa).
La segona consulta és encara més estúpida que la primera, i va tenir lloc fa uns dies a la magnífica i de vegades poc ponderada vil·la de Palafrugell. Aquesta vegada no van posar les urnes, sino que la consulta la van portar a terme funcionaris municipals. Es tractava de consultar els 83 veïns majors d'edat que viuen als carrers Alfons XII i Isabel II si estaven d'acord en un canvi de nom (només perquè són noms borbònics, "atenció al nivell, companyia!"). Home, si la consulta hagués vingut acompanyada d'una ordenança municipal que digués que les despeses i pèrdues de temps derivades del canvi de nom (canvi D.N.I., carnet de conduir, sumministres, etc.) serien sufragades per l'Ajuntament encara ho podria entendre, però si no l'enquesta, que neix d'una moció que CiU (que és al govern amb el PSC) i ERC (a l'oposició) és per a portar-la al Sant Tribunal de la Bestiesa Bàrbara.
En fi, afortunadament que els veïns tenen molt més sentit comú que molts dels passarells que ens governen -i cobren per fer-ho- i òbviament el vot majoritari va ser contrari.
La tercera, és potser l'única que té sentit, i encara. Es va cel·lebrar a Olot a principis de mes per a conèixer si la població estava a favor o en contra de mantenir els correbous. Aquí calen destacar dos fets, el primer és que la votació (com la que vaig referir fa uns dies de l'Ajuntament de Girona sobre el pressupost dels barris) es va fer de forma electrònica sense cap incident, i la segona és que tot i disposar de 7 dies per votar, només van fer-ho un 18% dels olotins amb dret de vot (a partir dels 16 anys). El resultat final va ser que un 60% estaven a favor de retirar-los. La meva pregunta però és si la cosa aquesta del correbou despertava tanta passió (tal que l'Ajuntament no s'atrevís a prohibir-los per ordenança municipal i punt), com és que no va votar gairebé ni el "tato"?
I de fet, l'única consulta que caldria fer al meu parer, que és la de l'autodeterminació, aquesta no la deixaran fer.
Potser el que caldria fer seria fer una consulta popular per conèixer si la població catalana està a favor de prohibir les consultes populars, sobre tot si: a) no fan cap falta, i b) no interessen a ningú més que qui les convoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada