Avui he acompanyat els meus fills a Nottingham on faran una estada d'estudi d'anglès. Com no podia ser d'altra manera, l'única companyia que hi vola -a preus raonables- és Ryanair, o sigui que tots tres hem sortit de la T2.
Els nens han vingut amb tren fins a la terminal, i com que jo hi he arribat una mica abans, els he anat a buscar a l'estació. Només de sortir del recinte de l'aeroport i encarar el túnel elevat que travessa la carretera que dóna a l'aeroport, et ve a la cara una bafarada de calor impressionant. És clar, al túnel no hi ha climatització. De les cintes mecàniques que feien de més bon portar el trajecte, no en queda res, les cintes han estat subtituïdes per un terra separat per baranes a banda i banda, la qual cosa no deixa de ser curiosa.
En arribar a l'estació, em sento transportat en el temps. D'entrada, un gran rètol (4 x 4 metres, com a mínim) ens recorda que del 5 al 17 de maig es celebra a Girona el "Temps de Flors". Immediatament després, un gran cartell (mida anunci pel·lícula de cinema), ens recorda que Bagdad, a l'Avinguda Paral·lel és la sela amb el "show eròtic live" número 1 del món. Pas mal! i per acabar-ho d'abodar, el següent anunci és de la mai prou valorada villa mallorquina de Pollença. Confesso que m'he sentit, d'entrada transportat al passat del resclosit de Renfe, ara anomenada molt eufemísticament "Rodalies de Catalunya": els mateixos gosssos amb diferents collarets.
A l'estació, on tampoc hi ha climatització, un home amb hermilla taronja que no sé ben bé què fa, a part de passejar amb cara d'avorriment, em confirma que el tren arriba sempre molt puntual, a les 14:28 (al taulell d'auncis, l'hora indiciada és 14:27...en fi, penso que si només hi ha un minut de diferencia, algunes coses sí que deuen haver canviat).
A les 14:39 el tren encara no ha arribat. Els que prenen el tren direcció Barcelona (99% turistes que compren disciplinadament el seu bitllet), van entrant ordenadament sota l'atenta (és un altre enfemisme) de dos guardes de seguretat, amb botes militars (quina mania de vestir els segurates amb sabates de mercenari....Hi deu have algú que hi cobra comissions estratosfèriques, perquè si no, no s'enten).
Per fi el tren arriba a les 14:41, i amb els nens i l'Anna ens n'anem cap a la terminal, passant pel túnel que ens permet contemplar el desert dels dos edificis d'aparcament, on no hi ha ni un cotxe, i el desert de l'antiga terminal internacional (Terminal A), tancada i barrada des que es va inaugurar la T1.
Hi ha coses que no les arregla ni el pas del temps. Així va el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada