He trigat uns quants dies a voler continuar escrivint sobre Grècia, perquè francament no m'acabava de creure que el poble grec, amb un Alexis Tsipras humiliat pels seus socis europeus, acabés claudicant de la forma que ho ha acabat fent. Em torno a remetre a les conseqüències de la por, estratègia seguida fil per randa per l'"establishment" europeu, en particular l'alemany.
Tot plegat no pot qualificar-se d'altra manera que de vergonya estratosfèrica i sense paliatius, que no confirma sino que desafiar de forma seriosa el poder de veritat (no el d'en Rajoy) no surt mai de franc, i que la construcció europea, i Europa com a un dels veritables territoris econòmics més poderosos del planeta, s'ha desmuntat com un castell de cartes.
Què ha fet el poder europeu? Què ha fet Alemània? Doncs la resposta és un nyap, un advertiment al Sud, i una fugida cap endavant. Han salvat l'Euro? Home, doncs jo no ho tinc gens clar. Li han donat una vàlvula d'escapament, i no han fet altra cosa que postposar el problema.
Per què? Fonamentalment perquè el tercer rescat grec (poca broma, 86.000 milions d'euros) ha estat concedit fonamentalment per tal que Grècia pugui seguir pagant als creditors. És un cercle viciós, una espiral sense sortida pels grecs. Amb la concessió d'aquest tercer préstec, prèvia humiliació i estocada final en forma de constitució d'un fons de garantia amb béns reals valorats en 50.000 milions d'euros, l'endeutament grec sobre PIB esdevé una llosa impagable (200% sobre el PIB). Fins i tot els estaquirots talibans del Fons Monetari Internacional aconsellen una carència de pagament de 30 anys i una quitança raonable (que no li van concedir a l'Alemània derrotada a la Segona Guerra Mundial? Sí, però és clar, quan no convé, no hi ha memòria...).
Grècia no té cap mena de futur amb aquest tercer rescat tal com està, avui per avui, dissenyat i aprovat. I el que és pitjor, com no es posin sobre la taula mesures raonables que permetin que Grècia sobrevisqui a aquest extraordinari desastre, la caiguda serà més gran i arrossegarà més conseqüències, pot ser la partició de la Unió Europea en les dues zones que anunciaven honorables economistas, i el que és pitjor, no passarà gaire temps fins que això arribi.
La causa de tot plegat és simple, i l'he explicat alguna vegada en aquest blog. Construir una moneda única sense harmonització fiscal, sense un únic banc europeu i una regulació bancària també única, i amb la unió de regions amb una disparitat de rendes tan impressionant sense períodes de transició ni mesures mitigants de l'impacte, és una barbaritat econòmica sense paliatius. Així es va fer l'Euro. I així ens va a tots plegats, especialment als del Sud.
El que cal de veritat a Grècia és un programa d'estímuls econòmics que fomentin la inversió, especialment la industrial, que generin riquesa i llocs de treball i que permetin que el PIB del país torni a créixer. Això, ras i curt ha de venir naturalment acompanyat d'una quitança del deute (és millor cobrar alguna cosa que no pas no cobrar res) i d'un calendari de pagament assumible, així com un preu que faci que el deute es pugui pagar. Si tot això no es construeix de forma sòlida, ben feta, i amb rapidesa, el desastre, l'hecatombe, estan garantits. És només una qüestió de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada