La llista "única"

No sé pas com acabarà tot plegat, i encara no fa ni 24 hores que s'ha anunciat l'acord entre Òmnium, ANC, CDC i ERC que la caverna està anunciant plagues eternes a Catalunya (bon senyal, vol dir que els preocupa) però el que sí puc dir, amb independència del que pugui acabar passant, és que la "llista única" és una idea extraordinàriament interessant, per molts motius.

En  primer lloc perquè sembla evident que aquesta llista aglutina una part significativa de la "transversalitat" que s'ha vingut manifestant durant els darrers cinc anys, i per tant, les eleccions del 27 de de noviembre (si és que finalment s'acaben celebrant), adquireixen de forma gairebé natural, el caràcter de plebiscit que l'Estat no deixa fer a Catalunya. El nombre de vots que aquesta llista i la CUP obtinguin serà finalment, sense ambigüitats duranlleidanes o colauanes, i perdoneu-me per inventar paraules, però crec que són molt entenedores, una mostra ben real de l'abast i el suport que la independència té entra la ciutadania del país.

En segon lloc perquè representa finalment una posada en escena d'aquest "seny" català que jo ja començava a tenir la impressió que s'havia esvaït completament del panorama de la política. És evident que quan hi ha una idea en comú de tanta envergadura -i dificultat- la unió fa la força més que mai. En aquest sentit, el seny ve acompanyat d'una generositat que també cal reconèixer a dos dels principals partits polítics que naveguen per Catalunya, ERC i CDC. A mí, per aquesta raó m'hagués agradat també que la CUP de l'Arrufat i en Fernàndez en formés part, per què confesso que m'hagués sentit molt còmode votant a gent que en circusmtàncies "normals" no votaria però que en aquesta situació d'excepcionalitat sí que ho podria arribar a fer.

En tercer lloc perquè torna a ser una mostra de la capacitat que té la política catalana, "malgré tout", de reiventar-se i posar al capdavant d'una llista impulsada fonamentalement per un polític de dretes, l'Artur Mas, un polític molt d'esquerres, molt alternatiu i per acabar de reblar el clau, alguns diuen que homosexual. Em trec el barret.

En quart lloc perquè es tracta, sembla, d'una llista inclusiva, en la que a més dels ja coneguts noms dels primers llocs i ha entre d'altres el del president de "Súmate" (bravo per aquest col·lectiu de persones valentes i desacomplexades), i segons s'apunta, el d'en Josep Maria Álvarez, uns dels màxim dirigents sindicals catalans.

A Madrit (concepte), comencen a estar preocupats, i diuen fonts ben informades, que aquesta vegada de debò, més que en cap altre moment, fins i tot més que el 9 de noviembre (i ho entenc). Veuen que la "febrada" no s'acaba quan s'esvaeix la crisi, i que més enllà del diàleg i la negociació, qualsevol solució que passi per la imposició, la prohibició, l'anulació de l'autonomia i d'altres anacronismes similars, suposarà un terrible desprestigi per a qui les apliqui. I l'Estat Espanyol no va pas precisament sobrat, de prestigi.

Ningú no sap què passarà, però una vegada més, estar viu i ser present en escenaris tan enriquidors políticament i antropològica, és un veritable privilegi. Estic frisant per que arribi el mes d'Octubre.