Ahir vaig reincorporar-me a la feina després d'una mica més de dues setmanes de vacances a Sant Antoni de Calonge (jo m'estimo més anomenar-lo Sant Antoine sur Mer, i així em guanyo també les simpaties dels militants del SAI - Sant Antoni Independent). Per acabar el primer dia vaig tenir la sort de poder assistir amb la meva dona a l'espectacle de cloenda del Festival de Peralada, concretament al concert que el tenor alemany Jonas Kaufmann va oferir acompanyat de l'Orquestra de Cadaquès.
Feia molt de temps que no havia anat al Castell de Peradala (la darrera vegada, una anada al Casino, fa com a mínim tres anys, i l'anterior, una assistència a l'espectacle de ballet de "Giselle" -un clàssic de l'estiu, gairebé com Georgie Dan- on vaig adormir-me miseràblement) i admeto que tot plegat (entorn, ambient i espectable) em va deixar impressionat.
D'entrada la magnificència del paratge. El Castell pròpiament i els jardins que l'envolten et traslladen, només d'accedir-hi a una altra dimensió; és com entrar en un recés espiritual. Veure com es fa fosc al Village, veient com els "VIPS" van entrant al recinte o sortint del restaurant (ahir, estava ple de "VIPS i famosillos" fins la bandera (entre d'altres Santi Vila, Carles Puigdemon, Aragall, Mario Gas, per descomptat la família Suqué, un imputat Macià Alavedra, impecablement vestit de blanc, acompanyat de la Doris Malfeito i enfotent-se de tot i de tothom,...), degustant un aperitiu a base de sushi de salmó, foie amb torradetes, jabugo i copa de cava, tot veient com es va fent fosc...és un moment incommesurable.
No cal dir que ahir el Festival va omplir pràcticament al 100% tot i el preu de les entrades que oscil·lava entre els 50 i els 165 €. De fet avui llegia que l'assistència ha superat el 84% (la Directora Comercial, l'Emma Bello, ens confirmava que era fins i tot superior a la de l'any passat), la qual cosa confirma que malgrat la crisi, a la Costa Brava hi continua acudint un perfil de turisme d'un elevat poder adquisitiu. Entre els assistents vaig poder veure molts francesos i alemanys en particular, impecablement vestits, que destil·laven un nivell cultural i econòmic fora del comú.
Entre els spònsors, marques de primer nivell com ara Audi (amb dos exemplars fantàstics d'A5 Cabrio blanc -espectacular- i un A1 cinc portes impecablement equipat) o la destileria Macallan.
No sóc un expert en bel canto, però he de reconèixer que en Jonas Kaufmann (única actuació a l'Estat Espanyol) em va impressionar. Literalment em va posar la pell de gallina. Immaculadament acompanyat per una Orquestra de Cadaquès de primera divisió (vaig comptar-hi 62 músics, arpista inclosa) que, molt ben dirigida per Jochen Rieder va oferir un registre amplíssim i extraordinari, interpretant fragments de Verdi (la de Cadaqués va començar en solitari amb l'obertura de "La forza del destino") o Rossini, entre d'altres, dels que he de destacar l'obertura de "Guillem Tell" amb que va començar la segona part (l'espectable estava dividit en dues parts de 45 i 40 minuts respectivament, amb una combinació de peces interpretades només per l'orquestra que s'anaven alternant amb les intervencions del tenor).
És evident que bona part dels assistents tenien el cuc de l'adicció al bel canto que els va fer gaudir molt més que a nosaltres, fins l'extrem que Kaufmann va haver de fer fins a 5 bisos, i va marxar amb el públic dempeus i rendit als encant del tenor, que va interpretar des d'òpera italiana fins a clàssics de Wagner, on Jonas va expressar la seva màxima plenitud. Però sense els coneixements suficients, vam poder copsar la sensibilitat i grandesa dels registres sonors del tenor alemany.
Un veritable privilegi el dia de la reincorporació a la feina que serà difícil d'oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada