Turisme massiu: llums i ombres (I)

El turisme, inexistent a bona part del planeta Terra fins fa relativament poc temps -de fet, no es pot parlar de turisme com el coneixem avui dia fins al darrer quart del Segle XX, o sigui, que es tracta d'un fenòmen relativament nou- provoca corrents i fluxes contradictoris, tant a la opinió pública com a les zones que se'n veuen afectades massivament.

A mi em sembla que el fenònem passi desapercebut (més o menys) o que generi veritable rebuig social té a veure amb l'escala. Exactament igual que passa amb la immigració o amb altres fets que passen de ser minoritaris i passar pràcticament desapercebuts, a ser del tot massius i arribar a generar un rebuig creixent per les molèsties que es generen al dia a dia.

Estava l'altra dia passejant amb la meva dona per Girona (feia temps que no ho feia), en plena setmana de l'esdeveniment "temps de flors", a la sessió nocturna de dimecres (el dia entre setmana que els jardins i les cases romanen obertes al vespre fins a una certa hora) quan vaig veure des de pancartes contra el turisme (adjunto la foto que vaig fer), com pintades a les parets de l'estil "cyclists go home", i és que la massificació està generant problemes que fins no fa tant no existien. Fins ara, tot i que Girona està de moda des de fa ja uns anys, no ho havia vist mai.

El fenòmen no és ni nou ni exclusivament gironi, òbviament. Hi ha ciutats on el turisme ha portat, a més a més de molta riquesa (per a alguns més que d'altres), molts inconvenients i molèsties pels locals (dificultat per a trobar habitatge de lloguer a preus raonables, ciclistes per voreres que si no vas en compte et poden fins i tot atropellar en el cas de Girona, inflació força generalitzada a la restauració i hoteleria, increment del soroll nocturn i la brutícia, només per a citar-nos alguns dels més habituals).

A Venècia aquesta situació ha provocat una reducció de la població autòctona tan important, i un nivell de malestar tan bèstia, que l'ajuntament s'ha vist obligat a posar una taxa d'entrada a la ciutat pels que no paguen la taxa turística de pernoctació (5 euros per persona i dia). 

A Kyoto, la prefactura de la ciutat ha prohibit el turisme al barri on habiten les gheises.

A Barcelona, l'Ajuntament ha obligat Google a treure la referència del bus que va al parc Güell perquè havia arribat un moment que els veïns tenien serioses dificultats per a agafar el seu autobús, col·lapsat per turistes matí, tarda i vespre. Per no parlar de l'animadversió que generen els creueristes i la pandèmia dels apartaments turístics.

La darrera va ser la manifestació veïnal de dijous vespre quan l'Ajuntament va tancar el parc Güell per a una desfilada privada de la firma Louis Vuitton. A priori, i en circumstàncies diguem-ne "normals", aquest seria un acte no només benvingut, sinó que aporta prestigi a la ciutat i la referencia entre el segment de públic de més alt poder adquisitiu que busca destinacions de qualitat. Però els veïns estan emprenyats i aquella desfilada va estar a punt d'acabar com el rosari de l'aurora.

Una vegada més, l'escala ho complica tot. I tot aquest moviment, unit amb la massa de visitants tot l'any, genera un cocktail que comença a ser molt explosiu. Si a això hi afegim problemes endèmics dels nostres dies com pobresa cronificada, dificultat d'accés a una vivenda digna i problemes per a no ser expulsats del perímetre de la ciutat, el turisme esdevé un dels bocs expiatoris.

El dimecres passat, tornant de Copenhague a Barcelona, ens vam trobar a l'avió compartint seient amb una velleta noruega entranyable (83 anys i un Anglès excels) que venia al casament del seu nebot a Barcelona. Eren 70 persones desplaçades des de Noruega... (els humans ens hem tornat bojos). El que més preocupava a la senyora però, era la seguretat de la ciutat ja que la mala fama de robatoris, aldarulls i inseguretat en general arriba ja a tot arreu. 

Que això es traslladi a Girona, és només qüestió de temps.