Si una cosa ha demostrat aquesta crisi -ho he escrit en d'altres ocasions i des de fa molt de temps- és que el nostre sistema sanitari és un tresor del que només ens n'adonem quan s'esdevenen situacions límit que gairebé sempre donem per descomptades, com diu l'expressió anglesa que ho recull amb molta més precisió: "taken for granted": un accident, un part difícil, una malaltia sobtada, un problema cardíac agut, un càncer....
Tenim la millor Sanitat del món, en majúscules, perquè malgrat tots els malgrats i no em vull repetir respecte de les mancances materials que també he denunciat des d'aquest blog, que són moltes -especialment en situacions límit com l'actual- tenim persones que reuneixen dues característiques fonamentals perquè qualsevol àmbit de la societat funcioni: professionals molt ben preparats i una voluntat de servei encomiable, difícil de trobar en altres àmbits, en altres sectors d'activitat. La cura de la salut i el benestar de les persones és quelcom de molt seriós, no tothom ho pot fer, perquè no això no va de diners, va de vocació. I aquesta generositat, malpagada i moltes vegades mal valorada, no s'aprèn. Qui vol dedicar la seva vida professional a ser metge o metgessa, infermera o infermer, cel·lador, conductor/a d'ambulàncies és d'una pasta especial, i això no hi ha diners que ho pagui.
El reconeixement diari a aquest col·lectiu cada dia a les vuit del vespre des de fa ja molts dies, des del confinament, des dels balcons, no només no s'atura, sino que jo m'atreviria a dir que fins i tot va a més.
Tot reconeixement és poc per la feina increïble que fan aquesta gent. Els veritables herois, els que no fan distincions ni per edat ni per condició social. Són els veriables àngels de la guarda. I són reals, existeixen, tot i no tenir ales. Ho puc dir amb veritable coneixement de causa. Quan van néixer els meus fills, quan el meu pare va rebre tractament de càncer i va morir a l'hospital Josep Trueta. Quan el meu germà, afectat de Coronavirus i ingressat a l'hospital Dos de Maig des de fa 15 dies no té paraules per agrair la professionalitat i la dedicació d'uns metges i infermers/eres que fan molt més del que el jurament hipocràtic els exigeix.
He pensat que a tot aquest col·lectiu d'herois se'ls hauria de dedicar la Creu de Sant Jordi del 2020. Òbviament l'esdeveniment s'haurà d'ajornar, com s'ha fet amb la cel·lebració del dia de la rosa i el llibre, però tot i així penso que seria una forma molt bonica que el país tindria de retre homenatge a persones que estan per damunt de la resta de mortals.
Extret literalment del lloc web de la Generalitat en relació a aquesta distinció, diu: "la Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica".
Doncs bé, jo com a ciutadà, pagador d'impostos, demano des d'aquí i també ho traslladaré a la Generalitat, que s'atorgui la Creu de Sant Jordi del 2020 al Col·lectiu de professionals de la Sanitat de Catalunya, els nostres Àngels de la Guarda.
Dedico aquesta entrada del blog a la Fina Perramon, metgessa del Trueta i amiga i a en Rafel Vera, metge de Sant Joan de Déu i amic. Herois, tots dos. I al meu germà Miquel, i als professionals que l'estan cuidant com si fos un membre de la seva família.
A tots vosaltres, a tots ells, moltes gràcies. Mai, ni en deu vides, us podrem arribar a agraïr el que esteu fent per a nosaltres.
Totalment d.acord.
ResponEliminaMolts ànims Jaume !!