diumenge, 5 d’abril del 2020

"1793" Una novel·la imprescindible

Em vaig començar a interessar per la novel·la negra escandinava fa molts anys, de la mà de Karin Fossum (Noruega, 1956) amb una història anomenada "El ojo de Eva" (Debolsillo) on ens introdueix l'inspector Sejer, però va ser amb Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium quan vaig quedar definitivament enganxat al gènere negre escandinau. Larsson (Suècia, 1954) , mort d'un atac de cor als 50 anys -sense haver vist publicades les seves novel·les-, aconsegueix captivar el lector des de la primera pàgina d'una forma gairebé narcòtica. La seva prematura mort ens va privar de grans històries que la seva capacitat creativa i narrativa ens hagués de ben segur regalat.

Malgrat això, la saga Millenium ha continuat de la mà del també periodista i escriptor suec David Lagercrantz, que ha escrit 3 novel·les més de la saga (la darrera "La noia que va viure dues vegades" Columna Edicions, 2019, és també altament addictiva), amb notable mestratge i una enorme capacitat d'emular no només l'estil narratiu de Larsson, sinó també la complexitat de trames que mostren una societat sueca farcida de polítics i jutges corruptes i gent amb molt pocs escrúpols (en contraposició a l'Escandinàvia idealitzada que tenim sobre tot al Sud d'Europa, aquell "nord enllà, on diuen que la gent es nota i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç").

En aquesta mateixa línia de mestratge narratiu, apareix de forma magistral una nova figura emergent de la literatura negra sueca, que ha triomfat amb la seva primera novel·la: "1793" (Narrativa Salamandra, 2020). L'autor, un suec de 41 anys (Estocolm 1979), Niklas Natt och Dag. El seu cognom traduït literalment vol dir "nit i dia", i pertany a una de les més nobles nissagues sueques.  

Aquesta obra, publicada originalment a Suècia el 2017 (a Espanya es va publicar a finals de gener de 2020, fins a l'extrem que des que la vaig reservar a Abacus fins que em van trucar va passar més d'un mes) ha esdevingut un fenomen de vendes a tota Europa (més de 300.000 llibres venuts) i és la primera part d'una trilogia de la qual ja hi ha escrita la segona, "1794"  i  part de la tercera "1795". Va ser premiada com millor llibre de l'any a Suècia el 2017.

"1793" és una novel·la amb ambientació històrica molt fidel a l'Estocolm de finals del segle XVIII, als mesos posteriors a la mort del rei Gustau III, assassinat en un ball de màscares, i es caracteritza per un realisme i una cruesa narrativa que arriba al fons de l'ànima i transporta a les atmòsferes pudents dels carrers insalubres i les tavernes farcides de borratxos dels barris populars i la corrupció i la manca d'escrúpols de la noblesa i de les classes dirigents.

Enmig d'aquest panorama, una parella absolutament antagònica, formada por un advocat malalt de tisi, Cecile Winger i Mickel Cardell, un ex-soldat de la guerra amb Rússia al que aquesta li va arrabassar un braç,  es veuran inmersos en la resolució d'un crim horripilant:  un cadàver fortament mutilat, sense ulls, ni llengua, ni braços i cames és trobat casualment per Cardell al llac Fatburen, al barri de Södermalm al Sud d'Estocolm.

La novel·la està estructurada en quatre parts (les quatre estacions de l'any), però sense seguir un ordre cronològic: tardor, estiu, primavera i hivern. A la primera part és quan es descobreix el crim i la parella formada per Winger, culte, educat, delicat i amb una salut tan febre que ha de lliutar contra el rellotge perquè vol resoldre el crim abans de morir, i Cardell, dur, talòs, poc cultivat, alcohòlic, han de lliurar completament sols per a resoldre un dels crims més abjectes que es poden cometre.

Als dos capítols següents hi apareixen dos nous personatges aparentment sense cap relació que culminaran a la quarta part, "el millor dels llops" que s'esdevé a l'hivern de 1793. 

1793, no només és una novel·la molt ben escrita sinó també un relat en que l'autor es capbussa de forma magistral en la natura de l'ésser humà, amb una reflexió profunda sobre el principi del "homo lupus homini" i la maldat i la crueltat humanes. Addicionalment fa una descripció gairebé costumista d'una època (la post-revolució francesa) que estan arribant a Suècia provocant aires de revolta així com del modus vivendi de les diferents classes socials.

Enmig de tot això, Winger i Cardell es complementen per arribar a descobrir una veritat que no deixarà ningú indiferent.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada