Els que em coneixen i els lectors habituals d'quest blogg saben sobradament de les meves diferències pel que fa al corrent oficial de l'anomenat "Procés" i del meu total desacord amb com s'ha portat tot plegat i de com s'ha enganyat (volgudament o per incapacitat) a moltes persones honrades que es van creure fil per randa el discurs de les estructures d'estat i els suposats suports internacionals.
Aquests mateixos lector saben també (o poden intuir) la meva més profunda animadversió pel personatge que porta per nom Joaquím Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya des de maig de 2018, nomenat a dit per Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat, nomenat a dit per Artur Mas i els cadells de la CUP. Senzillament, com el Borbó, no han estat escollits pel poble, i francament, trobo que estàn molt lluny de representar-lo, especialment Joaquím Torra. A mi de ben segur, que estic molt lluny de ser de cap bloc, tampoc de l'anomentat "constitucionalista", no em representa ni gens ni mica. Les seves intervencions públiques em provoquen la majoria de les vegades vergonya, i com a català em sento ofès pel seu sectarisme i manca de sentit comme.
Dit això, no puc estar més en desacord amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 19 de desembre (data de trista memòria per a la justícia espanyola) que condemna el President de la Generalitat de Catalunya a un any i mig d'inhabilitació i una multa de 90.000 € a instàncies d'una denúncia de la JEC, per haver.....penjat un llaç groc a la façana de la seu de la Generalitat de Catalunya.
La cosa és tan kafkiana que si no fós veritat, faria fins i tot riure. Si se li explica això a un ciutadà d'algun país una mica més civilitatzat que el nostre, li resultaria difícil d'entendre, i a qualsevol de nosaltres, molt difícil d'explicar. Costa molt de creure aleshores en la independència de la justícia, al menys quan es tracta de tot allò que posi en perill l'Espanya eterna i la seva sacrosanta unitat.
De fet, hi ha una dada objectiva que molta gent no sap però que parla per sí mateixa. Dels 131 Presidents que ha tingut la Generalitat de Catalunya en tota la seva història, només dos -Pasqual Maragall i José Montilla- no han tingut causes obertes amb la justícia espanyola. Curiós, oi?
La sobreactuació de la justícia espanyola en aquest àmbit es torna a posar de manifest aquests dies quan s'ha passat en menys de tres mesos a aplicar la llei antiterrorista a quatre descerebrats dels CDR acusats de no sé quantes barbaritats, a deixar-los en llibertat sota fiança. Pur foc d'encenalls que convenia a la fiscalia (ja saben, aquella institució que "afina" les causes) per posar aigua al foc en els moments posteriors a la sentència del "Procés". Tot plegat una vergonya que hauria de fer reflexionar a la immensa majoria de demòcrates que configuren la societat espanyola.
Però n'hi ha quatre que només destil·len odi. Són els del PP i Ciudadanos que, sabent que fins que una sentència no és ferma no se'n pot demandar l'execució, han demanat que s'inhabiliti a Torra amb efectes immediats. No només són grans demòcrates sinó també grans coneixedors dels mecanismes de la justícia que ells tan defensen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada