Aquesta setmana que demà s'acaba el festival de música per excel·lència dels Pirineus als anys noranta ha tornat a saltar a primera línia d'actualitat. El festival, que va celebrar tres edicions a Escalarre, a les Valls d'Àneu entre 1996 i 1998 i vol tornar aquest any entre l'11 i el 14 de Juliol però s'ha topat, ia las, amb un informe negatiu de l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, en tractar-se, diu l'informe, d'una zona inundable en cas d'un episodi de pluges torrencials.
El rebombori que s'ha organitzat a la comarca, en particular dels hostelers i els ajuntaments ha estat singular, amb protestes encapçadales per vaques desfilant amb flotadors ("manguitus") de la que se n'han fet ressó tots els mitjans de comunicació.
És clar que els temps han canviat, i que la laxitud i la permissivitat que hi havia als anys noranta en moltes àrees, des del tabac, la corrupció, la contaminació, l'alcohol, els abusos sexuals i tants d'altres, ara no està precisament a la cresta de l'onada.
És cert que a molts, entre els que de vegades m'incloc, la correcció política i l'autocensura que la que sembla que molts s'han instal·lat, començant per les institucions, ens sembla un excés i que en poc temps s'ha passat d'un extrem a l'altre, però hi ha coses que són de sentit comú, i l'informe de l'ACA és una d'elles. No es pot fer el festival que arrossega milers de persona en una zona inundable com aquella, és de pur sentit comú. Fi de la història.
Jo sé que tots els de la nostra generació es recorden del cas del càmping "Las Nieves" al Pirineu Aragonés, a la vall de Biescas. Jo me'n recordo particularment perquè ho vaig veure amb els meus ulls, i per tant puc parlar amb coneixement de causa.
El càmping estava situat en el con de dejecció del Torrente de Arás a la seva desembocadura cap al riu Gállego i les autoritats de l'època n'havien autoritzat la seva instal·lació. Tots els permisos en regla. Però el 17 d'agost de 1996 un episodi de gran tempesta amb pluges torrencials a la capçalera del torrent van provocar la caiguda d'una gran quantitat d'aigua en molt poca estona i aquesta aigua, va provocar una riuada d'entre 200 i 500 metres cúbics d'aigua per segon, arrossegant cap a setanta mil metres cúbics de materials (troncs i pedres, principalment) procedents de la destrucció de les preses de retenció de sediments que hi havia torrent amunt que van caure sobre el càmping com un veritable allau.
El resultat? 87 persones mortes i 187 de ferides en un tres i no res. Hi vaig ser un any després i l'espectacle de les restes del que havia estat el càmping era encara dantesc.
Això m'ha recordat també un altre cas interessant d'avaríacia i estupidesa humana, l'estació d'esquí destruïda per la lava d'una erupció volcànica al volcà Etna, a Sicília el 2001. L'estació, construïda al bell mig del parc natural del volcà (de facto la mafia siciliana "gestiona" el parc, encara avui), es va aixecar just en la zona de gran risc d'erupció volcànica. La lava va destruir completament l'estació. Però saben què, uns anys més tard, una nova estació d'esquí es va aixecar al costat de l'estació destruïda. També ho he vist i en dóno fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada