Considerava a Manuel Vázquez Montalbán com un dels meus grans referents literaris. Un geni mort prematurament als 64 anys a l'aeroport de Bankok d'un infart, que va cultivar diferents gèneres: novel·la, periodisme, poesia, assaig, .... i va destacar en tots.
Sense dubte però, en el seu vessant com a novel·lista segurament se'l coneix més per la sèrie de novel·les negres protagonitzades pel detectiu privat Carvalho, personatge gallec de naixement i català d'adopció, amb residència a Barcelona. De la saga Carvalho, Vázquez Montalbán va arribar a escriure una vintena de novel·les, amb una solvència argumental i històrica fora del comú.
Les seves novel·les s'ambientaven en la més estricta actualitat del moment en que les escrivia, i en totes destil·lava la passió per la política, la gastronomia i per la literatura. I és que Carvalho era clarament l'"alter ego" del Vázquez Montalbán, el detectiu més peculiar del món, ex-agent de la CIA, que cuina com un mestre i crema obres mestres de la literatura universal a la llar de foc, tant a l'estiu com a l'hivern.
Quan es va saber que la nissaga continuaria de la mà del barceloní Carlos Zanón vaig tenir sentiments contraposats. Sóc del parer que les obres mestres han de morir amb el seu creador (la mort de Tintin, per posar un altre exemple d'un altre dels meus referents vitals, va succeir el dia que es va morir en Georges Remi, "Hergé"), però confeso que sentia un punt de desig, mig morbós, si es vol, per a veure quina capacitat tindria Zanón de continuar l'obra del Mestre.
La primera novel·la (segur que ha signat un contracte perquè n'hi hagi més), editada per Planeta (com tots els altres "Carvalhos") no deixa indiferent.
Zanón tracta el personatge des del respecte i el reconeixement a la figura de MVM, al que cita constantment durant el llibre i l'anomena, en majúscules, "el Escritor". A la primera pàgina ja deixa clar que "el protagonista tiene su propio autor, MVM".
El llibre fa referències constants a l'Escriptor i fins i tot el Carvalho de la novel·la, acaba "confessant" que va ser-ne primer veí i després amic, i que l'Escriptor va acabar copiant-lo i convertint-lo en personatge de novel·la (detectiu privat, és clar). Genial.
L'obra a més a més, està ambientada entre Madrid (ciutat) i la Barcelona pre-referendum d'octubre de 2017 i està farcida de referències de l'actualitat, amb personatges secundaris a favor i en contra, alguns dels quals "parlen" en Català sense traducció. Una de les referències a l'actualitat més reexides és que el seu ajudant, l'etern "Biscuter" participa -i queda finalista- al programa "Masterchef", amb cita d'un dels capítols que jo vaig veure i en el que el chef esbronca fins al ridícul un concursant que presenta un plat anomenat "león come gamba", que bàsicament consistia en una patata dins una sopa.
El Carvalho de la novel·la es fa gran, com els de la nostra generació, està malalt però no vol saber de què (té pànic als diagnòstics) i navega per la vida amb un punt creixent d'amargor, gairebé en permanent nebulosa alcohòlica, maltractant els que l'envolten, entre un punt de mala llet, sarcasme vital i un escepticisme que li fa el caràcter més agre del que el personatge original va tenir sempre. No abandona però la seva passió per les dones (s'ha enamorat d'una noia madrilenya que està casada amb un polític potencialment corrupte i potencialment aspirant a càrrec d'alta volada al govern de la Comunitat de Madrid), ni per la cuina, ni per cremar llibres.
Novel·la de lectura obligada pels "Carvalhòfils" al que, posats a trobar-hi pegues (Zanón se'n surt de la gesta amb molt d'ofici, brodant l'excel·lència narrativa), li falla la trama "detectivesta", que he trobat particularment fluixa, però no per això deixa de ser una lectura altament recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada