diumenge, 15 d’octubre de 2017

Suite Francesa: Irène Némirovsky

En temps convulsos i d'història en majúscules cal de vegades buscar algun revulsiu que ajudi a canviar el focus. Aquest canvi me l'ha proporcionat els darrers dies la lectura de Suite Francesa (RBA Editores, La Magrana).

Fa pocs dies, en aquest mateix blog, vaig escriure sobre un altre llibre d'aquesta escriptora "Les chiens et les loups" i no puc sino confirmar que Europa va perdre prematurament una gran escriptora amb el seu assassinat perpetrat pels nazis al camp de concentració d'Auschwitz el juliol de 1942, pocs dies després d'haver estat detinguda per la gendarmeria francesa a la seva residencia.

Suite Francesa hauria de ser de lectura obligatòria a les escoles de tota Europa, tal com ho hauria de ser visitar el poble de Belchite per a tots els escolars d'Espanya, on va tenir lloc una de les batalles més importants de la Guerra Civil Espanyola.

Aquesta novel·la és l'obra magna i darrera de l'escriptura. El que havia de ser el seu gran projecte literari, que ella somniava en cinc parts i unes mil pàgines, però que malhauradament només va ser a temps d'escriure'n dues parts, titulades "Tempesta de Juny" i "Dolce".

A l'edició de RBA Editores, no només es publiquen aquestes dues parts sino que a més a més s'hi afegeixen les notes de l'escriptura en les que explica la seva angoixa pels moments que està vivint a la França ocupada com a jueva (tenia molt clar des de feia temps que acabaria essent detinguda i traslladada a un centre de reclusió, però era força improbable que es pogués imaginar la magnitud del final que li esperaba) i una darrera part de correspondència sobre tot entre el seu marit (també assassinat a Auschwitz poc temps després) i els editors de la seva esposa.

La primera part de Suite Francesa descriu les misèries associades a la fugida, gairebé desbandada que va seguir a l'anunci de la caiguda de París en mans dels alemanys el juny de 1940. Némirovsky es va convertir així en una de les primeres grans cronistes de la Segona Guerra Mundial idels èxodes que aquesta guerra va comportar.  En una impressionant recreació de personatges de distinta classe i condició social Némirovsky descriu amb un realisme i una credibilitat màgiques les escenes d'aquell èxode. Una narrativa digna del "Guerra i Pau" de Tolstoi, autor que Némirovsky admirava.

Dolce, la segona part, es sitúa en un poblet ocupat i relata també de la mà de diferents personatges com es va viure l'ocupació i la no sempre fàcil convivència amb els invasors alemanys. Alguns dels personatges que trobem a la primera part ens acompanyen a la segona tot i que n'apareixen de nous (estava previst que molts d'ells continuessin en aquesta gran obra coral de la misèria del ésser humà quan tem per la seva supervivència).

El més impressionant de tot, a més a més de la gran habilitat narrativa i descriptiva de la novel·lista, és com es va salvar aquesta obra i va aconseguir veure la llum. La seva filla gran, que juntament amb la petita van ser amagades per amics del matrimoni per evitar que les obsessives cerques de la gendarmeria francesa les trobessin, va conservar durant tota la guerra i els diferents amagatalls on van estar-se un bagul amb llibres i objectes de la seva mare entre els quals hi havia el manuscrit de Suite Francesa.

La novel·la es va estar més de seixanta anys dormint el somni dels justos fins que la seva filla gran Denise Epstein va tenir el coratge de transcriure-la i publicar-la.

Suite Francesa es va publicar a França el 2004 i va guanyar el prestigiós premi Renaudot, el primer que es concedeix a una obra pòstuma.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada