dimecres, 26 de juliol de 2017

Sur-re-a-liiiiiis-mmmmmme (pronunciat estil Dalí)

El que va succeir la matinada de dijous a divendres passat a la ciutat de Figueres és una veritable mostra del surrealisme que tant van practicar Dalí i els seus amics íntims, com ara, Paul Elourant, García Lorca o Luís Buñuel (és màgic revisitar de tan en tant "Le Chien Andalous").

No deixa de ser, amb tot el kakfianisme que es vulgui, una mena de triomf pòstum de Dalí, una "performance" d'ultratomba. La pitonissa Pilar -que diu que no va assistir a l'acte d'exhumació perquè "li sabia molt de greu"- ja pot signar totes les exclussives que l'estan esperant a la cantonada de Telecinco i Antena 3: passi el que passi amb les mostres d'ADN la senyora Pilar Abel ha guanyat i la Fundació Dalí ha perdut (relativament). És cert però que en aquesta darrera aparició d'ultratomba Dalí es deu estar fent un fart de riure des d'allà on sigui la seva energia.

En una visita privada ahir a la nit, en "petit comité", al Castell de Púbol aquest va ser un dels grans temes de convesa abans i post-visita. Pel que sembla, les veus més informades diuen que l'errada ha estat deixar que aquesta demanda arribés fins al Tribunal Suprem (com em deia una guia del Museu Dalí de Figueres: "I aquells no estan pas d'òsties"). Sobta, quan, la demandant té la mateixa credibilitat que en Torrente i qui porta la defensa de la Fundació Gala-Dalí és el prestigiós bufet d'advocats Roca Junyent.

Això sí, fonts de la Fundació asseguren que a la cripta, mentre s'estaven fent els treballs no va entrar ni una càmera, ni un telèfon mòbil. Fins i tot es van col·locar inhibidors de senyal per tal d'evitar que qualsevol imatge pogués ser obtinguda i profanar així la intimitat del geni empordanès.

Una altra de les polèmiques que es van comentar ahir va ser la cèlebre darrera frase de Dalí a Marià Lorca, alcalde de Figueres de l'època en que Dalí va morir. A la cripta del Castell de Púbol hi ha dues làpides. Diu la llegenda que Dalí havia fet construir dues tombes per tal de ser enterrat amb Gala. Fins i tot els dos compartiments tenen un forat per tal que ja morts es poguessin donar la mà. Diu Lorca que Dalí li va demanar expressament que l'enterressin al Museu en comptes de al Castell de Púbol. Ahir a la nit hi va haver una interessant discussió amb arguments en un sentit i en l'altre. La veritat però, no l'arribarem a saber mai.

I finalment, el tercer misteri és el segon secret que Dalí li va confessar a Lorca abans de morir. Aquest continua sense ser rebelat i diu l'ex-alcalde, que ja ho farà públic quan arribi el moment (si és que arriba). Així doncs, surrealisme fins i tot 28 anys després de la mort del mestre.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada