dijous, 13 de juliol de 2017

Els negocis de la vida i de la mort

No deixa de ser curiós que en molt poc temps de diferència hagin transcendit dues transaccions de compra-venda de societats espanyoles prou rellevants i per imports econòmics similars. I mai més escaient, una es dedica al negoci de la vida, i l'altra al negoci de la mort. 

El dilluns d'aquesta setmana es va fer públic l'acord de venda del 100% del capital de l'empresa Pronovias, propietat de la família Palatchi al fons de capital britànic BC Partners, per import de 550 milions d'euros (en realitat 500 milions pel 90% del capital, ja que l'Alberto Palatchi es quedarà un 10% de l'empresa i mantindrà un lloc al consell d'administració):

Prenent com a referència les darreres dades de resultats publicades (2015), el fons britànic hauria pagat aproximadament 10 vegades el benefici de l'exercici 2015, que es va situar al voltant dels 54 milions d'Euros. Per una empresa que en va facturar 150, suposa un resultat del 36%, que és, en termes empresarials, estratosfèric. 

Tot i que, segons el meu humil punt de vista és un preu excessiu en un sector que, a l'igual que el tabac, el començ minorista, o el sector bancari, està en un tendència a mig termini en retrocés (les parelles modernes dels països occidentals han deixat de casar-se majoritàriament, i si ho fan, cada vegada més vestides de llarg i blanc: a diferència de fa pocs anys, ja no hi ha gaire dones disposades a pagar 3.000 o 4.000 Euros per un vestit que lluiran un sol dia de la seva vida). Entenc que BC Partners, que segur que té una visió totalment diferent i deu tenir especialistes que probablement en saben una mica més que jo, aposta encara per una expansió internacional a mercats on els casaments tradicionals tenen molt recorregut (Llatinoamèrica, Estats Units, Àfrica, la Xina....). Així, el negoci de la vida, malgrat que a mi em costi d'entendre, continua generant expectatives d'altíssims beneficis.

I després hi ha el negoci de la mort, que aquest sí que és inqüestionable, i aquí sí que en tinc molt poques reticències respecte al potencial futur (malgrat la meva profunda repulsa deontològica a la filosofia d'aquest negoci, com ja he explicat més d'una vegada en aquest blog). 

La premsa econòmica i generalista ha publicat aquests darrers dies que s'està ultimant la compra-venda de la funerària Mémora (propietat del fons de capital britànic 3i) al fons de pensió canadenc Ontario Teachers (un fons de professors canadencs que gestiona més de 121.000 milions d'euros en inversions per pagar les pensions d'uns 300.000 partíceps). 

Mémora és una disfunció del sistema, un monopoli macabre que no ha fet més que concentrar-se més i més en els darrers anys (només cal anar a la seva pàgina web i seguir-ne la història recent) que les administracions públiques municipals, que haurien de vetllar per enterrament dignes a l'abast de qualsevol butxaca, han permès de forma vergonyosa. Aquest seria l´únic risc potencial que el negoci s'esgarrés: que els ajuntaments volguessin aplicar el "low cost" on sí que tocaria, als enterraments, però pel que sembla hi ha algun motiu que ho deu impedir. I així van les coses: l'any 2015 Mémora va facturar 160 milions d'Euros i en va guanyar 41 (un benefici brut d'explotació d'un 26% que és també una xifra astronòmica). Ontario Teachers pagarà 12 vegades el benefici d'explotació d'un any..., però com diu la saviesa popular: "de vell ningú no en passa". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada