dilluns, 22 de maig de 2017

Victòria enverinada

La victòria del Pedro Sánchez a les primàries del PSOE per la Secretaria General segurament no és tan important com la derrota de la Susana Díaz. En contra de tot pronòstic, del suport mediàtic en general i de El País, en particular -que encara és un dels mitjans més llegits pels militants socialistes-, en contra de l'aparell del partit, en contra de la posició dels barons, en contra de tot i tothom, Pedro Sánchez ha guanyat de forma aclaparadora, amb un diferencial de vots respecte dels altres dos candidats que la fa indiscutible i inqüestionable.

Susana Díaz i l'aparell han menystingut de forma frívola i imprudent el que deien, pensaven i opinaven les bases, i segurament, segurament, la militància no van perdonar l'abstenció a la investidura de Mariano Rajoy. Especialment quan aquestes darreres setmanes han continuat aflorant de forma escandalosa i amb la total indiferència de la direcció del Partit Popular nous casos de corrupció. Don Mariano, com sempre, amaga el cap sota l'ala pensant que més tard o més d'hora acabarà escampant.

La votació d'ahir és clarament un vot de càstig. A l'aparell, a la gerontocràcia, al status quo, a la connivència amb la corrupció del Patit Popular. Als que manen, als que van expulsar de forma vergonyosa al Pedro Sánchez l'octubre de l'any passat, els ha sortit el tret per la cultata. Van retardar de forma inexplicable les primàries, pensant que en Pedro Sánchez estaria completament amortitzat, i vés per on, els militants tenen memòria...El sentit del vot d'ahir és la recuperació de l'empoderament del militant, tan obviat i menystingut durant molt i molt de temps.

Als que manen els ha fallat el "poble", la militància de base, vés quin problema, una petita errada de càlcul. Els militants no han entès el nostre missatge, deia entre línies ahir la Sultana/Susana, ergo, ho són beneits o són beneits. Els haurem d'educar adequadament perquè a les properes primàries ho facin més bé. 

Increïble però cert. Així és com pensen, així és com actúen. Si algú de l'aparell s'hagués pogut pensar, ni que fós remotament, el que ha acabat passant, no s'hagués fet la més mínima concessió. Aquest resultat, per a l'aparell, és un efecte colateral de la democràcia interna, un cadàver inesperat.

Però aquesta és també una victòria enverinada. Pedro Sánchez està molt sol. Ningú de l'aparell, llevat potser de Catalunya (on ha guanyat per més del 82% dels vots -la qual cosa també el posarà amb un cert compromís des de demà mateix-) i de les Balears. Ha comès moltes errades i s'ha enfadat gairebé amb tothom, sobre tot amb Pérez Rubalcaba, un dels seus mentors inicials. La seva erraticitat, els seus canvis d'opinió i el seu "tirar pel dret" l'han deixat amb el suport de la militància però amb l'animadversió de l'aparell. Grue dilema. Ahir la Susana, en reconèixer la derrota, ni tan sols va pronunciar el seu nom. Hi ha ferides no cicatritzades, i les cicatrius són molt gruixudes.

En Pedro Sánchez ha guanyat aquesta partida, però tinc seriosos dubtes que guanyi el joc. La divisió és profunda, sobre tot, com ha quedat palès, entre els militants i la cúpula del partit. El perill de l'escisió és ben latent, i la victòria de Pedro Sánchez pot ser pírrica i efímera. Només si té suficient mà esquerra i voluntat conciliadora té alguna oportunitat, i d'això darrer no n'estic gens convençut.

Continuarà ben aviat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada