Un viatge als Estats Units abans del que tenia previst i algunes de les esperèntiques meravelles que succeeixen en aquesta Pell de Brau en la que ens ha tocat viure, em van impedir publicar la segona part de les impressions que em va causar el viatge que vam fer a Sicília a finals d'agost. De tornada dels Estats Units i amb dues hores de connexió per endavant, trobo el temps necessari per a tornar-hi.
La situació es podria descriure com segueix. Ens acostem amb la Fiat Ducato nou places de lloguer a una zona de restaurants de Catània per anar a sopar. Òbviament, en plena voràgine de la temporada turística la cosa esdevé una petita proesa. Finalment obtem per la zona blava i busquem un lloc en un passeig a rebentar de gent i vehicles. Tot de cop, oh miracle! trobem un lloc prou ample per a deixar-hi el "panzer". Quan em disposo a començar la maniobra, se'ns acosta un tipus que comença a gesticular per -vaig deduir immediatament- ajudar-me en la maniobra d'aparcament. L'ignoro i aparco. M'adreço cap al parkímetre per pagar, i ell em segueix. Quan deixo el paperet al costat de la finestra, se m'adreça, educat i en italià per informar-me que puc estar tranquil, que ell ens vigilarà el cotxe mentre sopem i que puc estar segur que no li passarà res. Conclusió: aquell aparcament va costar el doble. Quan he explicat l'anècdota m'expliquen que a Sevilla també hi ha els "gorrillas", que fan el mateix. Cert, però amb un matís important: a Sevilla no pagues el parkímetre, només al "gorrillas".
Aquest és només un exemple de com funciona Sicília, i per extensió regions que han estat ancestralment -i continuent estant-ho malgrat que no es parla ara de la Màfia com es parlava fa vint anys- controlades per la "Cosa Nostra".
Tant al meu germà com a mi ens interessa profundament la història de la Màfia, per això vam anar, és clar, a Corleone, terra de clans de mafiosos, un dels més importants i de més renom és el de Salvatore -Totó- Riina, apodat "La Bèstia", per la seva brutalitat i perquè directament i indirectament se li estimen 150 assassinats. Recordo com si fos ara la portada de La Vanguàrdia del dia que van assassinar (el clan dels Riina) al jutge Giovanni Falcone, el maig de 1992. Anava de l'aeroport de Palermo a la ciutat, amb cotxe blindat i dos cotxes d'escorta, un davant i l'altre darrere, també blindats. El clan Riina va posar una bomba a l'autopista d'una càrrega tan brutal que dels tres cotxes només en va quedar ferralla.
Només posaré tres exemples que acrediten que la Màfia ha canviat de "modus operandi" (ja no assassina, o al menys no ho fa amb la brutalitat de finals dels 80 i principis dels 90), però que segueix existint i campant tranquilament. Hi ha el que un local defineix com "Pax mafiosa", però la cosa continua com si res. I la llei del silenci, "l'omertà" continua perfectament vigent.
A Corleone i ha un centre d'interpretació de la Màfia i de lluita contra la mateixa. Vam fer la visita guiada -molt recomanable- però quan vaig preguntar a la guia per la situació actual em va reconèixer que Corleone no té ajuntament sino una comissió gestora perquè recentment han detingut l'alcalde i alguns regidors per activitats mafioses. D'això fa quatre dies.
El segon. El volcà Etna és una de les atraccions turístiques per excel·lència de l'illa. És el volcà actiu més alt d'Europa (al seu cim hi ha neu pràcticament tot l'any). En comptes de tenir la categoria de parc nacional, que li atorgaria màxima protecció, i en conseqüència, pressupost per a gestió i vigilància, resulta que és només parc regional. Per què? Doncs perquè els petits mafiosos locals fan el seu agost amb visites amb minibusos quatre per quatre de rodes genantines i munten estacions d'esquí a pocs metres dels cràters i viuen del volcà sense que els importi ni poc ni gens la seva sostenibilitat.
I el tercer, també en relació a l'Etna. Una erupció volcànica l'any 2002 va arrasar l'estació d'esquí. Vam poder veure els efectes desoladors dels rius de lava, que van deixar un paisagte totalment arrasat. I sabeu què van fer els empresaris locals? Senzill, van reconstruir l'estació d'esquí cent metres més amunt.
Això és Sicília. Hauran de passar encara unes quantes generacions per a eradicar del tot aquestes pràctiques. O potser forma part de l'ànima siciliana i la situació continuarà més o menys igual mentre hi hagi algun Sapiens Sapiens que vagui per aquelles terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada