Llegeixo en premsa comarcal -que té unes característiques que la fan diferent i moltes vegades molt més interessant, antropològicament parlant, que la premsa més generalista- sobre un atracament que va tenir lloc a les terres de l'Ebre fa un parell de setmanes.
Passo a relatar-los com va anar la cosa, segon el que he pogut llegir al Diari de Tarragona. L'atracament va tenir lloc el passat 11 de març a Camarles, quan dos individus tapats amb gorres i mascaretes i armats amb dues pistoles (la notícia no aclareix si eren falses o cas de ser autèntiques anessin carregades amb bales de fogeig) van entrar a una sucursal bancària aprofitant que no hi havia clients. El seu còmplice els esperava fora de la sucurdal en un cotxe.
La cosa no podia ser més analògica. Si aquesta notícia s'hagués esdevingut als anys 80 del segle XX encara ho entendria. En aquells temps, el diner en metàl·lic era no només molt més freqüent que ara, sinó pràcticament la més important manera de pagar-ho pràcticament tot. L'intercanvi de bens i serveis es feia amb diner físic. De fet, una dada ho explica de forma molt clara. La primera targeta de credit europea la va introduir Barclays al Regne Unit l'any 1966.
Fins pràcticament a finals del segle XX, als bancs hi havia quantitats importants de diners en metàl·lic fora de la caixa forta durant les hores d'oficina ja que hi havia molts ingressos i despeses de forma recurrent.
Els nostres tres artistes no deuen estar gaire familiaritzats amb la tecnologia ni els canvis que ha experimentat el sistema bancari l'any 2025. A les oficines bancàries d'avui dia no hi ha diners físics. Et serveixen un cafè, et fan sentar en una taula i t'intenten vendre alarmes, rentings de vehicles, assegurances de tota mena, plans d'estalvi i plans de pensions, però diner físic, allò que es diu diner físic, en toquen molt pocs, només quan van a ajudar als jubilats que no se'n surten quan interactuen amb els caixers automàtics.
Els atracadors se'n van anar de la sucursal amb un copiós botí: 1.200 euros i malgrat que de seguida es va muntar una operació gàbia, no els van poder deternir (una altra evidència que les operacions gàbia dels mossos d'esquadra deixen molt que desitjar), però tot i així, els paios van deixar tantes evidències que la investigació dels mossos va acabar amb la seva detenció només dues setmanes després.
Els lladres tenen 26, 52 i 58 anys. El de 26 potser anava despistat, però puc entendre que els de 52 i 58 devien haver vist alguna pel·lícula de Bonny & Clide.
El més interessant del cas, però, es que un d'ells va participar en l'atracament aprofitant que estava de permís penitenciari. Així va la justícia al nostre país i així es com la presó ajuda a la reinserció dels delinqüents a la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada