Hi ha un lloc al bell mig de l'oceà Pacífic, amb coordenades 48 graus 52,6 minuts sud i 123 graus 23,6 minuts oest, que és el lloc més allunyat de qualsevol punt de terra ferma del planeta. Aquest punt va ser descobert l'any 1992, per modelització informàtica, per un cartògraf i topògraf croat resident al Canadà, Hrvoje Lukatela i el va anomenar Nemo ja que és un gran amant de les novel·les del francès Jules Verne.
Per a què ens en poguem fer una idea, està tan lluny de qualsevol altre punt de terra ferma que la seva distància amb el punt més proper de l'Antàrtida és de 2.700 kilòmetres.
De fet, una de les curiositats més interessant d'aquest indret és que el punt habitat més proper d'aquesta localització no és ni tan sols al planeta Terra, sinó l'Estació Espacial Internacional, que orbitant just sobre el Punt Nemo es troba tot just a 417 kilòmetres.
Una altra de les curiositats d'aquest punt és que el seu aïllament el fa ideal per a ser un cementiri de naus espacials. La famosa estació espacial MIR així com diverses de les missions Soliut i naus d'abastiment de l'Estació Espacial Internacional han estat abandonades allà (el fons marí sobre el Punt Nemo té una profunditat de 3.700 metres). Entre 1971 i 2016 el número de naus espacials que s'han fet caure des de les seves òrbites és de 236.
L'enginyer croat, va batejar aquest punt com a particular homenatge, amb el nom d'un dels herois de ficció de Jules Verne, el capità Nemo, aquell pirata misogen i associal que navegava pels oceans amb la seva nau Nautilus. Segur que el capità Nemo, buscant el màxim aïllament de la Humalitat, hagués trobat aquest punt geodèsic com l'ideal per a viure-hi.
Certament, en la seva novel·la L'illa misteriosa, publicada el 1875, Jules Verne, un home molt anticipat al seu temps, va situar la imaginària illa Lincoln al Pacífic Sud, relativament a prop del Punt Nemo (34º, 57' sud i 150º, 30' oest), 117 anys abans que aquest punt fos descobert!
I la darrera, la NOAA (National Ocean and Atmosphe Administration) va descobrir el 1997 uns sorolls desconeguts de molt baixa freqüència que procedien justament d'aquest punt. Després d'anys de recerca, el 2002 va concluore que es tractava de soroll d'icebergs fregant el fons oceànic. Molt em temo, que aquest organisme nord-americà, clau, entre d'altres per a la predicció d'huracans, tornados i altres fenòmens atmosfèrics extrems, també passarà (si no hi ha passat ja) per la dalla del miserable Elon Musk i ens farà als humans, una mica més ignorants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada