Un assaig inquietant del gran "Blackout"

Ens ho podíem imaginar, i hi havia hagut casos previs, com el dia de Juliol de 2024 en què una actualització rutinària del software de la companyia americana Crowdstrike va fer caure milions d'ordinadors arreu del món que operaven amb el sistema operatiu Windows de Microsoft. Durant un parell de dies, sobre tot als països anglosaxons el caos va ser de molta consideració i molts serveis bàsics de transports, comerços i hospitals van deixar de funcionar durant 48 hores, però aquell episodi aquí a Catalunya i a Espanya es va viure de forma molt tangencial.

Això d'avui ha estat una altra cosa. El zero energètic. Un concepte que molts ni tan sols coneixíem i que ni remotament ens podíem pensar que algun dia podria passar. Doncs avui, 28 d'abril, ens quedarà gravat a la memòria com el dia que es va apagar tot. 

La Península Ibèrica ha viscut -de fet està visquent encara ara mentre escric aquest article- segurament l'episodi més intens i extens d'una caiguda total de subministrament elèctric. A 2/4 d'una del migdia, tots els aparells que funcionen amb energia elèctrica proporcionada per la xarxa pública, Red Eléctrica, han caigut de forma simultània. S'han aturat els trens i els metros. Els semàfors han deixat de funcionar. Els ascensors s'han parat deixant centenars de persones atrapades. Els ordinadors han caigut de forma abrupta com també han caigut la majoria de servidors de la immensa majoria d'empreses, i tot, de forma simultània. Els caixers han deixat de subministrar diners i els supermercats, botigues i gasolineres no podien cobrar llevat que no fos en efectiu.

Qualsevol empresa que no tingués un sistema de generadors d'emergència, senzillament ha deixat de funcionar.

En un món tan altament digitalitzat, altament connectat, altament interdependent els humans hem esdevingut també altament vulnerables.

I Red Eléctrica Española continuava amb la seva pàgina web com si no hagués passat res de res. Això és una captura de pantalla de les 19:00 hores. Ni menció de l'emergència.

Ara, mentre escric aquestes línies, ja ho han actualitzat i informen del "proceso de recuperación de la tensión en el sistema eléctrico peninsular". Però no ho deuen tenir gens clar quan els advertiments a la població de no desplaçar-se, de no utilitzar el mòbil si no és estrictament imprescindible, de  pràcticament no sortir de casa no paren de d'arribar-nos per les emissores de ràdio i televisió i per internet aquells que hem tingut la sort de poder recuperar el subministre. La teoria de la conspiració fa pensar a molts que mai acabarem de saber per què ha passat el que ha passat i, naturalment, molts ja parlen de "ciberatacs" o de que ha estat "cosa dels russos".

Sigui el que sigui, el que és veritablement rellevant és que avui ens hem adonat més que mai de la nostra fragilitat i vulnerabilitat. 

Aquest dilluns que recordarem segurament la resta de les nostres vides, he pogut dinar i he pogut posar gasolina perquè portava diners en metàl·lic, altrament no hagués pogut fer ni una cosa ni l'altra. Fa poc escrivia al blog de la llei que Suècia va fer l'any passat recomanant a les famílies disposar d'un equivalent a 3.000 euros en metàl.lic a casa, per a "situacions d'emergència". Avui, aquí, n'hem viscut una de veritablement gran. I el país que feia poc es vantava que en pocs anys seria un "totally cash-free country" (país sense diners en metàl·lic) va haver de fer marxa enrere quan hackers russos els van deixar sense sistema bancari durant 24 hores.

Segurament haurem de fer passes endarrere en aquesta interconnexió global a la que estem exposats. I molts ens hem adonat que aquest excés de modernitat (tota la nostra vida dins un telèfon mòbil) ens pot portar conseqüències molt serioses per a la nostra vida quotidiana.

Això d'avui només ha estat un avís, però algú n'hauria de prendre bona nota.