Aquest matí s'han fet públiques les estadístiques d'audiències radiofòniques, els EGM (Enquesta General de Mitjans) que tres vegades l'any informa sobre quines són les emissores més escoltades d'Espanya. I no deixa de ser paradoxal en un món de fragmentació d'audiències a tots nivells degut a l'eclosió d'internet a les nostres vides, la ràdio, que un mitjà de comunicació que l'any passat va fer cent anys a Espanya, tingui una salut de ferro (a diferència de la televisió convencional, que ha estat substituïda en una part significativa pels mitjans en "streaming" i les plataformes d'entreteniment a la carta).
Segons el que s'ha publicat avui, la ràdio generalista a Espanya té una audiència de 13,6 milions de persones que escolten diàriament la ràdio, el que vol representa gairebé un 28% de la població.
Si això de per sí ja és una bona notícia (al menys per algú com jo que porta "sang de periodista" a les venes") més ho són encara els resultats de l'EGM a Catalunya, i més concretament per la ràdio feta en Català. També a Catalunya les xifres d'audiència han crescut respecte a les darreres onades d'enquestes. Rac1 i Catalunya Ràdio sumen gairebé 1,8 milions d'oients, 1 milió Rac1 -que aquest any celebra el seu 25è aniversari- i 777.000 Catalunya Ràdio. Ambdues emisores obtenen els millors resultats de la seva història i representen un èxit aclaparadors dels mitjans de comunicació del país.
En un país justament on la llengua pròpia es veu fortament amenaçada per la diglòsia a favor del Castellà (fomentada pels ex-pats, que gairebé només parlen Anglès -i una mica de Castellà- i molts immigrants, ja siguin sudamericans -que tenen el Castellà com a llengua materna- o els africans que també es comuniquen majoritàriament en Castellà), la ràdio en Català s'erigeix com un bastió de defensa de la llengua, i no només de la llengua, sinó d'una manera d'entendre i d'explicar el país i el que passa al món des d'una visió catalana.
De vegades en Jordi Basté de Rac1 em cansa amb els seus tres davantals de l'EGM cada any en el que des de temps immemorials, s'escolta, es tira floretes i pixa colònia de tant content que està essent el líder indiscutit de la ràdio a Catalunya. Avui mateix, des de Roma, per cobrir la mort del Papa Francesc, ha començat el seu programa dient (literalment): "Avui no és l'endemà de la mort del Papa. Avui és el dia que RAC1 ha arribat al milió d'oients". En certa manera, un exercici de pedanteria insuportable (l'Ustrell, a Catalunya Ràdio -un altre "Divo"- també s'ha fet petons fins a les orelles), però als efectes de la defensa de la llengua i d'una manera d'entendre el país i el seu tarannà, em sembla una molt bona notícia.
Només hem de comparar les xifres amb la resta d'Espanya per entendre la importància de la ràdio en Català (ho explicava avui en Bassas a la seva columna diària a l'Ara), Rac1 és la quarta emissora més escoltada d'Espanya (té més audiència que Radio Nacional de España) i Catalunya Ràdio la setena.
L'Antoni Bassas la clava quan escriu avui que el domini de la ràdio en Català és un senyal de sobirania informativa general. No podria estar-hi més d'acord. Ens fa prendre i mantenir consciència cultural de país. Que sigui per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada