dimarts, 28 de gener del 2025

Auswitch i d'altres lliçons de la fragilitat de la memòria històrica

Dues de les experiències vitals més impactants de la meva vida estan relacionades amb fets que tenen a veure amb la Guerra Civil espanyola o la Segona Guerra Mundial.

El primer és la visita a Belchite, poble de la província de Saragossa en la que va tenir lloc una de les batalles més sagnants de la guerra espanyola, l'any 1937 en la que hi van morir més de 5.000 soldats (el meu avui matern hi va lluitar i allí el van ferir), i el segon és el camp de concentració d'Auschwitz. Hi vaig anar per honorar la memòria del meu avi i per a documentar-me per l'escriptura de la meva tercera novel·la "La guerra de l'avi". Hi he tornat recentment, i la visió d'aquell horror encara em provoca calfreds (malgrat l'oblit institucional que els diferents governs han permès que s'instauri al lloc).

Crec que tots dos llocs haurien de ser objecte de visita obligatòria escolar per a tots els estudiants de secundària. És una gran lliçó de vida i una activitat fonamental per a evitar que aquests fets que ara ja comencen a no tenir supervivents directes caiguin en un perillós oblit.

Ha estat notícia aquests dies la commemoració de l'alliberament del camp d'Auschwitz per part de les tropes aliades.

Fa ja molts anys, un estiu de finals dels noranta o primers dels 2000, vaig volar amb el meu germà Miquel a Cracòvia amb l'única finalitat de visitar aquest camp d'extermini, anomenat Auschwitz-Birkenau. He de confessar que és una de les experiències més impressionants que recordo de tota la meva vida. Entrar a aquell camp de la mort passant per la porta principal  sota el lema forjat en ferro "Arbeit macht frei" (el treball us farà lliures) és una experiència difícil de pair. Sobre tot si hom té la informació de context. Veure les tones de cabells humans, les sabates, les maletes, la roba, visitar els barracons...posa la pell de gallina.

Però precisament un dels grans problemes de la nostra societat avui dia, al meu entendre, és que el coneixement reposat basat en escoltar els mestres, en l'estudi i en la reflexió, fonaments de l'aprenentatge, han estat substituïts per la gran trampa de la immediatesa i el "scroll infinit" que ofereixen els telèfons mòbils i les tauletes. Hi això acaba esdevenint una malaltia que provoca estupidesa. No hi ha context ni reflexió, i el resultat és, malauradament, fum, ignorància i analfabetisme funcional. Ho estem veient a diari. Estem tolerant generacions perdudes. Els nostres joves d'avui són, de llarg, molt més ignorants que els de només una generació abans d'ells. 

Hi ha un exemple punyent d'aquests darrers dies. Un estudi portat a terme per "Global Strategy Group" per encàrreg d'una ONG jueva, ha entrevistat 1.000 persones de 8 països (entre els quals no hi ha Espanya) que denota un perillós desconeixement del que va passar a la Segona Guerra Mundial en relació al genocidi de jueus i gitanos, majoritàriament. Per exemple, un de cada cinc francesos adults (20% de la població), afirma no haver sentit a parlar mai de l'Holocaust. La dada però, esdevé dramàtica quan la franja de població es redueix als menors de 30 anys: el percentatge de desconeixement puja al 46%. La dada d'Alemània també és impressionant: un 12% d'aquest joves no han sentit mai aquesta paraula; fills d'un país on va 80 anys es van assassinar a 6 milions de jueus...



Jo no sé si és el sistema educatiu actual, o la pròpia natura de l'ésser humà, però l'oblit és un gran perill perquè facilita la repetició de grans barbaritats que s'han dut a terme al llarg de la història de la humanitat.

Ho estem veient aquests darrers temps. Assistim amb total indiferència a la repetició d'un episodi molt semblant al de l'extermini sistemàtic dels jueus (l'anomenada solució final dissenyada pel nazi Heinrich Himmler) però ara perpetrat pels jueus a Gaza i al sud del Líban. Les víctimes han esdevingut botxins, i la mal anomenada "societat civil" ho ha vist i ho està veient als telenotícies vespre mentre sopen en família.

Mentre uns quants posen espelmes en homenatge a les víctimes de fa 80 anys (amb la notable absència de dos mandataris amb ordres de cerca i captura pel Tribunal Penal Internacional: Netanyahu i Putin), d'altres s'esforcen sense cap mena de pudor ni remordiment, a repetir crims de guerra que mai s'haurien de perdonar.

La memòria humana és tan curta i la mesquinesa i el curt terminisme tan immensos, que d'aquí a quatre dies Auswitch no serà altra cosa -tristament- que un mer parc temàtic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada