dimecres, 25 de setembre del 2019

Francisco Franco. Per fi justícia

Si un extraterrestre baixés a l'agonitzant Planeta Terra i abans de venir li fessin un curs accelerat de tot el que cal saber per tal d'aprofitar al màxim la missió d'exploració que li han encomanat, segurament li explicarien una mica d'història contemporània mundial, i si aterrés a la vella Europa, li farien probablement un resum accelerat de la història del  Segle XX i les seves dues Guerres Mundials.

Aquest extraterrestre segurament entendria perfectament (se suposa que estem parlant d'un explotador intel·ligent, dels millors de la seva espècie, un extraterrestre explorador) que a Alemània no hi hagués cap estàtua d'Adolf Hitler a cap plaça ni a cap carrer del país, ni cap monument dedicat a la memòria d'un dictador sanguinari, racista i abominable, ni cap possibilitat d'exaltació de la seva figura, ja que està prohibit per llei i la constitució del país. També, aquest mateix explorador, entendria perfectement i sense gaire explicacions addicionals que a Itàlia no hi hagués cap monument ni plaça ni record en memòria de Benito Mussolini, per les mateixes raons que a Alemània.

Segurament també entendria el nostre benvolgut colonitzador que del mariscal francès Pétain, tampoc en trobés gaire rastres al nostre veí francès.

Però de ben segur que al nostre potencial colonitzador li haurien de repetir la lliçó pel que fa a Espanya. Per a una persona intel·ligent, observadora externa, segurament li costaria d'entendre que un dictador que va causar una Guerra Civil a la que van morir no menys de 800.000 persones i que acabada aquesta guerra va manar de forma feréstega i cruel durant gairebé 40 anys durant els quals va purgar tots els seus enemics i va fer construir, amb presoners de guerra, l'ignomínia del "Valle de los Caidos" per a escarni i vergonya dels derrotats.

Ben mirat, no ho entendria de cap manera. 

Per això és una veritable satisfacció, en el sentit d'alleujament per a tots els que van patir la guerra i van morir a mans del dictador, que el Tribunal Suprem hagi fallat a favor del Govern Espanyol en la seva pretensió d'exhumar el cadàver de Franco i enterrar-lo en el cementiri on hi ha les restes d'altres destacats ultradretats (ex-ministres, militars, empresaris i alts càrrecs de l'administració franquista). 

Fins ara no s'havia fet justícia de cap de les maneres perquè la Transició va suposar un oblit generalitzat i conscient de les barbàries del franquisme, però com a mínim, amb aquesta sentència queda ara el resarciment moral de saber que, per fi, es farà justícia amb les restes de l'inmund dictador.

Recordo ser pràcticament expulsat del "Valle de los Caidos" per un segurata-goril·la quan amb 22 anys vaig voler trepitjar la tomba del dictador, en senyal de despreci. Ara, en desgreuje dels centenars de milers de morts i ultratjats pel dictador, es fa justícia, per primera vegada en molt de temps.

És, sense dubte, un motiu de celebració. Que res no ho espatlli.




1 comentari:

  1. Jo encara no entenc com han trigat tan de temps. Quins poders obscurs manen a l.Estat espanyol que no ho han permes fins ara? I per què ara han cedit?

    ResponElimina