De vegades a la vida, hom sap que algú del seu entorn està entrant, per la circumstància que sigui, justificada o no, en una espiral que només porta aquesta persona a l'auto-destrucció i malgrat l'intent de donar consells objectius per evitar el cataclisme, un acaba fermanemt conveçut que aquest algú acabarà prenent la decisió equivocada o el camí equivocat. I no és que un es cregui en possessió de la veritat o d'un sentit comú fora del comú, valgui la redundància, sinó que la seva visió és tan radicalment òbvia, que no acaba d'entendre com l'altre no ho veu.
Aquesta sensació és la que en aquests moments estic tenint pel que fa al Futbol Club Barcelona en general (i des de fa molt de temps, gairebé tot el temps en què Bartomeu és el president del Barça) i la seva posició en relació al possible (re) fitxatge de Neymar en particular (i tantes altres decisions errades, per exemple: el plet contra en Jan Laporta, la política de fitxatges en general, el manteniment de l'actual entrenador....).
De res no val que el 71% dels socis i aficionats s'hagin pronunciat en contra del seu fitxatge. De res no val la invocació de la sàvia dita popular "segones parts foren sempre dolentes". De res no val que el jugador Neymar da Silva Santos Júnior estigui acusat d'una recent violació per part d'una model brasileira. De res no val que el PSG estigui descontent del rendiment d'un jugador que ha costat 222 milions de trespàs i que en dos anys ha mostrat indisciplina, manca de lleialtat amb el club, hagi marcat molt pocs gols i hagi patit un exasperant cúmul de lesions.
La directiva del Barça el segueix volent. Per què? Tossuderia? Arrogància? Tal vegada. Per fer cas a les exigències d'un vestidor mediàtic, malcriat i excessivament ben pagat que el reclama? Potser.
La qüestió de fons aquí és que, sense ser un expert en futbol, i només una mica aficionat al sentit comú, tinc l'etranya sensació que una decisió tan objectivament errònia com la de tornar a fitxar a Neymar da Silva té gran números perquè acabi succeint.
Què és el que jo (i milers de barcelonistes) veiem i resulta opac a la directiva del Barça? És aquest visceral i atàvic despreci al que pensa la massa social del club? És aquest sentit de superioritat moral que els fa pensar que ells estàn en possessió de la veritat i que al capdevall la "plebs" no hi entén res?
És probable que hi hagi molt de cert en aquesta darrera hipòtesi.
Deia Einstein que només estava segur de la infinitud de l'Univers i de la infinitud de l'estupidesa humana (ho he citat en aquest espai més d'una vegada). Doncs una vegada més caldrà tenir en compte les afirmacions del Mestre. Sí, l'estupidesa humana no té límit (ho estem veient en aquest país en política cada dia de les nostres vides) i sembla que d'això, la junta directiva del Barça en vol fer bandera.
Espero, per una vegada, estar molt equivocat. Brindaria amb cava reserva, si efectivament ho estigués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada