He d'admetre que sentir en David Jiménez, periodista, director del diari "El Mundo" entre 2015 i 2016 a RAC1 entrevistat per en Toni Clapés, em va fer sentir una curiositat tan gran (potser pel periodista amagat i frustrat que porto dins) que la mateixa tarda em vaig anar a comprar el seu llibre, amb l'esperança de descobrir grans revelacions.
I de fet, les vendes l'avalen. "El Director" és récord de vendes en el gènere de "no ficció" en Castellà des de fa 4 mesos, amb ja tres reedicions al mercat. Enhorabona pel seu autor, tot i que de revelacions ben poques.
M'he llegit el llibre en un tres i no res. I no m'ha agradat. Confesso que és de les primeres vegades a la meva trajectòria com a lector que em trobo amb un llibre que té un punt que va de la candidesa ingènua a la revenja més pueril. Escrit en primera persona i amagant sota pseudònim els noms d'algunes de les persones del diari que més li van complicar l'existència com a Director, el llibre no deixa de ser un pamflet auto-justificatiu (jo sóc el que tinc raó i la resta del món està en contra de mi).
I és que Jiménez va ser nomenat "director" del diari "El Mundo" amb la promesa de tenir carta blanca per a modernitzar el diari i sobre tot per incorporar-lo a l'era digital. El Conseller Delegat el va anar a buscar fins a New York, on estudiava mitjançant una beca Nieman Fellowship a la Universitat de Harvard. Un parell d'anys després de la seva destitució, Jiménez n'escriu una crònica que pretén objectivar el seu pas per la direcció de "El Mundo" durant les 366 portades que va publicar.
El llibre però té un punt molt evident d'impostura. Jiménez va ser corresponsal d'"El Mundo" a l'Extrem Orient durant més de vint anys i durant la seva etapa va cobrir revolucions, cops d'Estat i sunamis, entre d'altres. També va escriure un parell de llibres, publicats a Espanya. Durant el relat ell es va autodefinint com a "home ètic", mentre que titlla a la resta del món mundial (governs, oposició, banc d'Espanya, altres bancs) com a canalles sistèmics que fan trampes.
David Jiménez pensa que hi ha una confabulació astral en contra d'ell (tots són dolents i corruptes excepte ell mateix) i que al quart d'hora de llegir les mancances de la redacció de "El Mundo", el lector s'imbuirà del seu paper de redemptor. Res més lluny de la realitat. Segurament el gran error va ser nomenar com a director d'un dels diaris més potents d'Espanya a una persona amb una experiència nul·la de gestió i de treball en equip. Vol dirigir l'equip com si fos un d'ells i té greus problemes per a gestionar els diferents "egos" de la redacció i per a relacionar-se amb els seus "caps". No vull dir que en alguns casos no tingui raó, però el llibre destil·la un aire de revenja (envers els seus antics empleadors i companys de feina) que no li fa cap bé.
Jiménez no va ser capaç d'aixecar un vaixell que s'enfonsava, com tampoc van semblar ser-ho els seus antecessors, des que l'empresa va pasar a dependre directament de l'empresa editora italiana. Empatia zero. És el tipus d'autor que ha aconseguit generar-me animadversió sense haver-lo conegut més enllà de les seves aparicions televisives, i les seves propostes "vitals".
Els continguts, articulats en forma seqüencial com si d'una novel.la es tractés, acabaven imbuïts de l'estil abarrocat que li imprimeix l'autor. En la meva modesta opinió, al llibre li sobren 150 pàgines de le 291 que en té.
Si Jiménez ens ha de descobrir hores d'ara (amb una ingenuïtat indigna del seu càrrec) els jocs bruts de la política, de les clavegueres de l'Estat, i de les empreses de l'IBEX 35, tots ells grans anunciants, és que ens té a tots plegats, els seus potencials lectors, com a imbècils i ell mateix se les dóna de total "enfant terrible".
Una llàstima que un llibre que prometia tant, acabi essent un panflet petit contra el diari "El Mundo", els seus editors i els seus treballadors.
Una veritable llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada