Segurament aquesta haurà estat la pitjor campanya electoral des de l'adveniment de la democràcria l'any 1976. Pitjor en tots els sentits: la mediocritat de les propostes, la mediocritat dels arguments, la mentida i l'exageració deformadora, la cerca de la crispació. Hi ha diversos motius que poden ajudar a entendre-ho, alguns interns, d'altres externs.
Entre els externs cal destacar-ne dos. El primer és el fenòmen que es desprèn de l'efecte contagi de les ideologies de dreta i extrema dreta relacionades amb l'escola de pensament de l'ultrarepublicà nord-americà Steve Bannon, estratega i conseller del president dels Estats Units Donald Trump durant l'any 2017 i artífex de la seva victòria electoral. Bannon és, de facto, l'ideòleg de les "fake news" i de la utilització massiva de les xarxes socials per a fer pujar els nivells de crispació. Especialista en convertir en veritat mentides a cop i de repetir-les. No debades Santiago Abascal i Bannon s'han vist diverses vegades en els darrers mesos. Igual que Salvini o Orban. No és un fenòmen només espanyol sinó mundial.
El segon té a veure amb el nucli de la causa que possibilita una estratègia populista, planera i basada en la demagògia i la mentida pot acabar arrelant entre una determinada capa de població: la manca d'esperança, la desesperació, l'empobriment, la desaparició de la clase mitja. Aquest fenòmen va fer possible la victòria de Trump o Bolsonaro, Orban i fins i tot Putin. Convertim la pèrdua de drets i de poder adquisitiu en una arma llancívola que permeti el populisme extremista fer veure que té les Claus de la solució: aixecar murs, prohibir la inmigració, eliminar serveis públics, etc.... i tot degudament amanit amb un retorn a una relació amb l'església que el comunisme lliberal havia gairebé aconseguit eliminar.
I pel que fa als interns....La dreta extrema ha buscat la confrontació, l'exacerbació del que és susceptible de separar. Catalunya ha estat en l'eix del que a la dreta li va bé. I la prohibició de VOX de ser als dos debats electorarls que s'han celebrat aquesta setmana -un fet objectivament intrancendent- ha estat canalitzat amb una força que ha aconseguit exactament el contrari del que algú pretenia, que era precisament anular la presència de VOX. Separar, obrir escletxes precisament basades en la sacrosanta unitat d'Espanya. Dreta xenòfova, dreta que recolza el "status quo" de violadors i pederastres. Dreta que torna a posar sobre la taula la possibilitat de tenir armes a casa. Dreta que vol foragitar els inmigrants que han de contribuir a assegurar el pagament de les nostres pensions (repeteixo, de les nostres).
Seran probablement de les eleccions amb més alta participació de la història d'Espanya. La dreta extrema hi ha volgut donar una transcendència de "ens hi va la vida i el futur d'Espanya". Res més fals. Són unes eleccions més, les que es celebren -any amunt, any avall- cada quatre anys, i qui hi vulgui veure més que això està desinformat o desinformant. L'esquerra també està altament mobilitzada, precisament per evitar que la dreta extrema sumi. Demà pot passar de tot. I encara que no hauria de ser així, ens hi juguem molt.
Jo no estic en condicions de demanar el vot per ningú, però sí que cal ser conscients que, encara que a priori només són unes eleccions més, a la pràctica, el futur de la llibertat i la democràcia estàn en joc, per primera vegada des de 1978. Una dreta extrama desacomplexada i esperonada pel que ha passat als Estats Units, a Brasil, a Israel, està més motivada i més mobilitzada que mai. Som més en perill del que ens podria arribar a semblar de forma objectiva. VOX treurà molts vots demà, passi el que passi. I cal recordar que són vots que resten. Resten drets, resten llibertats, resten democràcia.
I només per això, només per això, cal anar a votar. I cal votar el que sigui per a frenar la dreta extrema, és a dir: Ciudadanos, Partido Popular i, sobre tot, sobre tot, VOX. Calcem-nos si aquests tres sumen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada