Adéu i gràcies

Aquest serà, ja ho anticipava fa un moment, el meu darrer escrit penjat a Reflexions de Taverna el 2017, però també serà el meu darrer blog. He decidit penjar el teclat, al menys en la forma que ho he vingut fent als darrers anys.

Vaig començar aquesta aventura apassionant d'escriure, arrogant-me les virtuts d'objectivitat i de cronista que es solen atribuir als periodistes de debò (jo no ho sóc tot i que m'hagués agradat molt ser-ho) l'any 2011. Poca broma!

Vaig escriure la meva primera entrada a Reflexions de Taverna el dia 6 de novembre de 2011 (New York, New York), poc després de la mort del meu avi Miquel i de saber que el meu pare patia un càncer de páncreas. Escric ara mateix el meu darrer blog, el 31 de desembre de 2017, a un quart de nou del vespre. Han passat més de 6 anys. Al llarg de tot aquest temps han passat al món, a Catalunya i a Espanya coses extraordinàries que he mirat de comentar i reflexionar sempre des de l'objectivitat, el rigor i el respecte. Pel alguns he estat massa distant, per d'altres massa implicat. El cert és que he estat, sóc i seré sempre una ànima lliure i crítica i quan cal dir que alguna cosa no m'agrada, no em fa por dir-ho. 

Des que vaig començar he escrit gairebé 950 articles al blog, amb un promig d'unes 15 entrades per mes. Algunes, molt poques, les vaig retirar jo mateix després de rellegir en fred alguna cosa que havia escrit massa en calent o arran d'algun comentari d'algun dels meus admirats lectors. Una, només una la vaig retirar jo a petició d'una familiar d'una persona a la que em vaig referir en un dels meus articles. Ha estat l'única vegada, perquè vaig entendre perfectament les raons de la persona que m'ho demanava.

Els meus articles s'han llegit gairebé 65.000 vegades des que vaig començar i alguns dels meus lectors em són absolutament fidels des de l'inici d'aquesta meravellosa aventura.

Ho deixo perquè no tinc tot el temps que m'agradaria tenir i aquesta "professió" (no remunerada, afegeixo) és molt exigent i requereix de més temps del que malhauradament hi puc dedicar a l'actualitat. Els projectes professionals de l'any 2018, amb l'obertura d'una fàbrica als Estats Units, m'exigiran molta més dedicació i molts més viatges dels que segurament desitjaria. Però la vida és així i no és fàcil canviar-la.

Malgrat això no deixo l'escriptura del tot. Espero durant l'any 2018 ser capaç de completar el recull de les millors "Reflexions" del 2011 al 2017, que publicaré en format digital (segurament a "Seebook") i que espero tenir enllestida abans de l'estiu. El segon projecte al que espero dedicar temps és  acabar la meva quarta novel·la "Segona Oportunitat", tot i que d'això encara no n'estic segur...

Tampoc descarto escriure alguna entrada al blog esporàdicament. Val a dir que no tanco "Reflexions de Taverna", només el deixo "força" inactiu, però si alguna notícia em fa bullir la sang, hi tornaré (com ha fet esporàdicament en Lluís Llach des que ho va deixar).

Ha estat un plaer saber que molta gent m'ha llegit i ha gaudit de les meves "reflexions".

A tots i a totes, moltíssimes gràcies pel vostre suport i molt Bon Any 2018.

Una forta abraçada i fins a sempre.

Jaume Burgell