El pas del temps deixa entreveure cada vegada més contradiccions i actuacions erràtiques de l'equip de l'Ada Colau. Algunes de les darreres em recorden la calculada ambigüitat dels antics membres d'Iniciativa per Catalunya Verds (dels Herreras, Sauras, Rabells i compañía...) en matèries tals com el dret a decidir. Un autèntic "sí, pero no, que no que no, tu dices que me quieres, pero no".
En particular, i per posar un dels exemples més flagrants, estic francament al·lucinat per la línia seguida en relació al -greu- problema dels mal anomenats "manters". Aquest és un afer que no dic que sigui de fàcil resolució, perquè no ho és, però el que és cert és que amb la sensació d'impunitat que es destil·la a la nova Barcelona d'esquerres i el bonisme del que fan gala els membres del consistori i els anti-sistema de la CUP que els donen recolzament, potser, si no tingués alternativa, jo també em faria "manter".
El passat cinc de Juliol vaig ser a Barcelona amb la família i a la tarda vam anar al Museu d'Història de Catalunya a visitar l'extraordinària exposició -de franc, a més a més- "Tintin al Tíbet" (altament recomanable i de la que parlaré un altre dia en aquest mateix blog) i vam quedar tots al·lucinants amb el lamentable i depriment expectable de desenes, pot ser centenars de "manters" fent parada al Passeig Joan de Borbó, amb total tranquil·litat, impunitat i fins i tot un punt de fatxenderia.
Alguns dies més tard, algú del consistori va tenir la idea peregrina -pedaços sense sentit- de muntar una pista de "skate" provisional, delimitada amb tanques metàl·liques, per ocupar un ampli espai del Passeig on dies abans hi havia els "manters". Aquests, emprenyats però sabent-se poderosos, van i es planten a La Rambla com a resposta. Pel que sembla, l'Ajuntament, en una fugida cap endavant, acaba requerint l'ajut dels anti-avalots dels Mossos, fent venir brigades de mitja Catalunya. Tot un desproposit, i una deixació de responsabilitats.
No és que vulgui donar consells a ningú, però per eradicar el problema cal atacar-ne les fonts. No em crec que la brigada d'investigació dels mossos, o de la guàrdia urbana no pugin anar contra les màfies que importen de l'Àsia els béns que venen els "manters". És "vox populi" que els magatzems dels que els "manters" s'alimenten són a la Barceloneta, al Poble Sec, a Badalona.....
No em crec que 800 persones que, és veritat, han de menjar cada dia (però no cometent il·legalitats per sobreviure), són fàcilment identificables, fàcils de seguir i més fàcils d'aturar -si hi hagués voluntat política- campin lliurement i tranquila, fent la competència als botiguers que paguen una pila d'impostos per vendre en condicions de legalitat i amb tot d'exigències que el ciutadà de carrer no acaba d'entendre de cap manera.
Però es clar, una actuació contundent, que tallés d'una vegada l'efecte crida i que acabés amb la impunitat, no seria una bona carta de presentació per a un equip de govern acabat d'entrar, d'esquerres i procedent de l'activisme social.
Al final, no és altra cosa que una determinada forma de fer política, per defensar els interessos del partit, no dels ciutadans que els han votat. Dóna la sensació que siguin de dretes o d'esquerres, al cap d'un temps tots acaben essent iguals. Només els interessa defensar la cadira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada