Els Jocs Olímpics de Rio

Avui és el dia que s'inauguren els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

No sóc gens d'Olimpíades, per la prostitució conceptual de l'esperit olímpic dels darrers cent anys: nacionalisme competitiu exacerbat, política barata disfressada d'esport, corrupció, amiguisme, maquillatge, i d'altres atributs poc desitjables. És cert però que, escombrant cap a casa, quan es van fer els Jocs de Barcelona (la 25ena Olimpíada de l'Era Moderna) jo acabava de tornar de dos anys als Estats Units, tenia 25 anys i vaig gaudir com mai de l'estiu barceloní, molt ben acompanyat d'unes amigues de Chicago, a les que vaig fer de Cicerone durant els dies olímpics.

Però tot i així, hi ha alguns jocs -com els de Barcelona- que per alguna raó especial, passen a la historia (Múnich 1936, Montreal 1976, o Barcelona 1992, Beijing 2008), i d'altres que passen sense gaire pena ni glòria (Atlanta 1996, Moscou 1980 a títol d'exemple).

Tinc la sensació personal que els Jocs de Rio pertanyen a aquesta segona categoria. És una percepció molt personal i segurament força esbiaixada, però tinc una  molt potent impressió que aquests Jocs Olímpics passaran com un mer tràmit i d'aquí a molt poc temps ningú no en tornarà a parlar i els recordarà.

Havien de ser els Jocs de la consagració del Brasil com a potència emergent (quan es va designar la ciutat i el país pel Mundial de futbol i els Jocs Olímpics amb només dos anys de diferencia, i tenint en compte que era la primera vegada que una ciutat sudamericana era designada seu d'uns Jocs, semblava que tot plegat faria esclatar el país de forma imparable), i que hi hauria un abans i un després, especialment dels Jocs.

La realitat però és ben diferent, i això és fonamentalment conseqüència de la manca de planificació, però especialment de la corrupció. Un president descavalcat, una presidenta, Dilma Roussef, en un procés de destitució al que avui el Senat Brasiler ha donat llum verda, una inflació desbocada, un estat de malestar social manifest i creixent, una inseguretat de tota mena agreujada per la incidència del virus del zika, una contaminació que fa feredat, un caos organitzatiu sense precedents.... Tot plegat fa la sensació que la propia població brasileira no està gens conxorxada ni entusiasmada amb la idea dels Jocs i la sensació generalitzada és que la població està més esperant que s'acabin i que no se'n parli més que no pas de gaudir-los.

D'entrada, l'interés que la premsa generalista hi ha prestat és més aviat el mínim exigible, però no pas gaire més.