Altra vegada Cañizares

Aquest Estat és incorregible. Hi ha coses que, malgrat la llibertat d'expressió, no acabaré d'entendre mai en plenitud. He escrit diverses vegades en aquest blog sobre Antonio Cañizares, Arquebisbe de València, un altre personatge membre de l'Opus Dei (com en Fernández Díaz del que parlo en la meva anterior entrada al blog), fosc, caracteritzat per la seva incontinència verbal, la seva homofòbia sense límits, les seves pregàries per la unitat d'Espanya i el seu despreci cap als refugiats sirians, entre algudes de les seves perles més recents. 

Repeteixo que la llibertat d'expressió és inqüestionable i intocable, però sí que cal canalitzar-la dins els límits que marca el sentit comú, l'educació i el respecte a la convivència.

Però aquesta vegada en Cañizares i els seus acòlits han anat molt lluny. L'arquebisbe ha dedicat una missa en memòria de Francisco Franco, dictador sanguinari d'Espanya durant gairebé quaranta anys, a la Catedral de València. 

Això és una cosa molt forta, una anormalitat en un país democràtic on hi ha una Llei de la Memòria Històrica que prohibeix explícitament actes com el que va protagonitzar l'arquebisbe diumenge passat.

Franco fa gairebé quaranta-un anys que és mort però, com escriu avui a l'"Ara" l'Antoni Bassas, "les seves restes reposen encara als peus d'un altar". I el dia que es compleix el 80è aniversari de l'inici de la revolta feixista que va acabar esdevenint la Guerra Civil Espanyola, en Cañizares -i segurament molts altres catòlics ultra-conversadors- ho recorden i ho celebrent fent una missa en memòria del dictador, i es queden tan amples.

Aquesta és una altra prova fefaent que la mal anomenada "Transición Española" no es va acabar de tancar mai (o ho va fer en fals), perquè que en un Estat on hi ha una clara separació d'Estat i Església, el primer no hauria de permetre que els segons incomplissin les lleis. Però els que manen -en funcions, això sí- no tenen el més mínim problema en acceptar aquesta mena de demostracions de feixisme i il·legalitat. 

Són els mateixos que manen que no deixen entrar els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona al Centre d'Internaments d'Estrangers de la Zona Franca. Alguna cosa fa molta pudor de podrit en el Regne d'Espanya.