En Pedro Sánchez, que és com l'au Fènix o un gat amb set vides, ho ha tornat a fer. En un magistral acte de prestidigitació ha autoritzat la desclassificació de "documents secrets" del 23 de febrer de 1981 (que, dit sigui de passada, hi ha molts pocs ciutadans per sota els 30 anys que sàpiguen què va passar aquell dia) i aquesta desclassificació semblaria, semblaria, que avala que el paper de l'aleshores rei d'Espanya, Joan Carles I va ser clau per a abortar el cop d'estat dels Milans del Bosch, Armadas, Tejeros (quina paradoxa que el bigoti amb tricorni més famós de la història contemporània d'Espanya morís precisament el 23 de febrer de 2026, exactament 45 anys després, ni un dia menys ni un dia més, d'aquella fantoxada) i companyia.
Aquests dies, un polític fora de tota sospita, Iñaki Anasagasti, publica en el seu perfil de Facebook: "...Y es que nos tratan como niños. O algunos se dejan tratar así. Titulan incluso que iban contra el Rey. No dudo que alguien lo dijera y aparezca en un renglón, pero de eso a que nos lo pongan como el salvador y el motor del cambio va como de la noche al día. ¿Cómo alguien puede creer que tras 45 años de silencio nos van a dar los datos de la importante trama civil y de los poderosos medios, la postura de Felipe González, que parecía como vicepresidente del gobierno Armada, y sobre todo de como el rey había impulsado el golpe con su hombre, el general Armada y frenado en el último segundo?...".
I es que fins i tot l'escriptor Javier Cercas, en el seu llibre: "Anatomía de un instante", convertida recentment en una mini sèrie de 4 capítols a Movistar -interessant si no l'han vist, especialment pel que fa a la figura d'Adolfo Suárez- blanqueja la figura del rei, com a salvador de la pàtria. Potser no ben bé, però en tot cas, el presenta també com la persona que va salvar la democràcia.
Mai no sabrem la veritat però sempre tindrem la mateixa sospita que té l'ex polític Iñaki Anasagasti: "Nos tratan como a niños", o aquella frase que tant m'agrada citar de tan en tant: "Se'ns pixen a sobre i ens diuen que plou".
El que està clar de tota aquesta parafernàlia que ens volen fer empassar amb embut, és que els papers desclassificats no aporten gaire res que no s'hagués explicat fins ara. Sembla que hi ha encara material per desclassificar, però en tot cas, mai no sabrem la veritat del que va passar en aquelles hores de la nit del 23 al 24 de febrer de 1981. El "deep state" és el "deep state" i hi ha informacions que els mortals comuns no estem cridats a conèixer mai.
I per acabar-ho d'adobar, el senyor Núñez Feijóo, el nivell de mediocritat i d'insignificància del qual creix cada vegada que obre la boca, ha intervingut per a desmentir el que ell mateix havia dit feia uns dies arrel de l'anunci de la desclassificació: "Pedro Sánchez pretende descalificar al Rey Juan Carlos I con esta desclasificación" per afirmar ara que: "Los papeles desclasificados demuestran la total implicación del rey en la salvación de nuestro sistema democrático" i que per tant, el rei emèrit ha de tornar a Espanya a la major brevetat. No es pot ser més tonto, francament. No té assessors, aquest senyor polític?
Senyor Núñez, no m'estranya que vostè perdi vots a cada bugada, perquè és un grandíssim incompetent i cada vegada que parla és per a dir barbaritats i inconsistències, com la seva homòloga de Madriz, la castissa Díaz-Ayuso. El rei emèrit torna a Espanya cada vegada que li surt de la butxaca, com ho demostra la seva presència a regates i regatetes. El mateix govern d'Espanya ja s'ha afirmat que no hi ha res que impideixi el rei emèrit tornar a l'Estat, i que, en tot cas, és una decisió seva.
Però cinc minuts després de les declaracions de Núñez, que, si em permeten la broma, "Rajoieja" cada vegada més, Moncloa s'ha afanyat a dir que si l'emèrit vol tornar, que fixi la seva residència fiscal a Espanya (i no a Abu Dabi, on ara mateix la té), i que tributi a Espanya pels seus ingressos mundials i el seu patrimoni mundial, i que naturalment, es busqui una residència fora de Zarzuela i el Pardo.
El fill, Felip VI, prou feina té en preservar i justificar a cada passa que fa la necessitat de la monarquia, com per què al cim, un pallasset com el senyor Núñez-Feijóo li posi les coses encara més difícils. Per tant ha fet immediatament declaracions defensives. El pare està amortitzat ja fa molt de temps i aquí el que compta és el "Sálvese quien pueda". Si ha de caure el pare, que caigui; al capdevall va ser nomenat per en Franco, caçava ossos i elefants, navegava amb el Fortuna i tenia un fotimer d'amants, doncs que caigui...
Felipe VI vetlla per a preservar-se i en Núñez-Feijóo sembla estar fent punts per a fer-se més prescindible cada vegada que fa declaracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada